diumenge, 1 d’octubre de 2017

9 d'octubre: diada del País Valencià

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

dimarts, 12 de setembre de 2017

1-octubre: una part dels Països Catalans cridada al referèndum d'independència

Manifest de l’Esquerra Independentista:

El proper 1 d'octubre una part dels Països Catalans està cridada a les urnes per participar en un referèndum d'independència: «Volem o no que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?».

El cert és que no és un referèndum qualsevol, perquè aquest referèndum no se celebra en un context d'estabilitat política i institucional, sinó que està previst malgrat l'oposició frontal d'un Estat, l'espanyol, que no vol que tingui lloc en cap cas.
I en un context geopolític, el de la Unió Europea, que és profundament refractària a qualsevol possibilitat de canvi polític, institucional i socioeconòmic que pugui amenaçar els privilegis de tot tipus que, com a institució, s'encarrega de protegir.

En aquest context, les organitzacions de l'esquerra independentista cridem, com no podia ser d'una altra manera, a l'activació popular, a l'organització i a la mobilització:

Cridem a l'activació popular per a defensar el referèndum – perquè el referèndum no és del govern, malgrat que és responsabilitat del govern organitzar-lo i celebrar-lo, encara que només la gent podrà garantir-lo, tant per impedir qualsevol marxa enrere o qualsevol maniobra repressiva de l'Estat, com per omplir les urnes de vots.

Cridem a l'organització popular perquè sigui la gent la protagonista dels canvis que s'han de produir – perquè només amb un poble actiu i organitzat és possible garantir les transformacions socials i polítiques imprescindibles perquè siguin els interessos populars, i no els d'unes elits – les que siguin – els que s'imposin en el cicle que l'1 d'octubre ha d'obrir.

I cridem també a la mobilització popular per lluitar contra la por i construir un món nou – perquè només amb les energies i la força que generen el poble en moviment és possible plantar cara a les forces conservadores de l'Estat espanyol, de les elits catalanes, espanyoles i europees que no desitgen cap canvi i que estan disposades a tot per impedir-lo.

Per a l'esquerra independentista, és el moment de reivindicar l'autodeterminació, la desobediència i els Països Catalans.

Perquè el referèndum és punt de partida, i no d'arribada. El dret a l'autodeterminació dels pobles no fa referència només al seu dret a constituir-se en estats si així ho expressa una majoria en una votació. El dret a l'autodeterminació és el dret que té cada poble a decidir per mateix, i sense imposicions ni ingerències de cap mena, les seves formes d'organització social, econòmica i política.

Volem la independència per canviar-ho tot: perquè vivim en una societat cada vegada més desigual, amb elits privilegiades i cada vegada més persones que pateixen les conseqüències de l'austeritat capitalista, del model de relacions socials patriarcals: la classe treballadora, cada vegada més empobrida i expoliada; les dones, que a les opressions de classe i nació les atravessa l'opressió del patriarcat en els diferents àmbits i forma; i en general, les persones que, cada vegada en més número, són excloses per l'actual sistema econòmic i institucional sense drets econòmics, polítics, socials o culturals. El referèndum obre una possibilitat a la independència, a l'impuls d'un procés constituent popular i de base, i a la possibilitat de construir una nova república popular, democràtica, socialista, feminista i ecològica.

La desobediència com a motor de transformació nacional, social i democràtica. Però aquests canvis no es produiran de forma màgica, no seran possibles anant de la llei a la llei. Avui el marc jurídico-polític estatal, i perquè no dir-ho, també l'estructura institucional de la Unió Europea, són obstacles formidables a qualsevol procés d'autodeterminació popular i, fins i tot, a l'exercici d'una democràcia plena. Que li ho preguntin a Grècia, que a l'estiu de 2015 va rebutjar en referèndum l'aplicació d'un Memoràndum dictat per la Troika que imposava retallades, privatitzacions i més pobresa, Memoràndum que només una setmana més tard s'estava aplicant.

Avui la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, l'impuls d'un procés constituent popular i de base i la construcció d'una nova república al sud d'Europa només és possible, igual com tots els canvis socials i polítics de profunditat que s'han produït al llarg de la història, a través de l'exercici de la desobediència contra les lleis injustes. No és cert, com diuen algunes fonts governamentals, que el procés d'independència no serà conflictiu i que es passarà «de la llei a la llei»: l'Estat espanyol té armes importants per mirar d'impedir el referèndum i un procés d'independència, i només desobeint les seves imposicions, impulsant processos massius d'organització i mobilització popular serà possible acumular la força política, democràtica i social necessàries per possibilitar un procés d'autodeterminació que desemboqui en una nova república més lliure i més justa.

Els Països Catalans som un projecte global de canvi per a la zona euromediterrània. L'objectiu de l'esquerra independentista, ho hem dit sempre, no és la independència de Catalunya. És la independència dels Països Catalans i la construcció d'una societat socialista i feminista, i ho fem com a internacionalistes convençudes: perquè creiem que és necessari un canvi d'arrel en el sistema econòmic capitalista patriarcal, que destrossa vides, però que també destrossa el planeta, i perquè aquest canvi no és possible si no es produeix una transformació real arreu del planeta.

Creiem que la millor contribució que podem fer a la lluita de tots els pobles del món per a construir un nou sistema de relacions socials que parteixi de la llibertat, la justícia, la fraternitat i la solidaritat és començar a bastir aquesta llibertat, aquesta justícia, aquesta fraternitat i aquesta solidaritat al nostre país, i que per fer-ho, cal també enderrocar totes aquelles estructures de poder que, aquí i arreu, estimulen la desigualtat, els privilegis i la destrucció del territori. El projecte dels Països Catalans trenca amb la cartografia del poder vigent, i construir-los a través del ple exercici de l'autodeterminació i de la sobirania, significa que, en aquest racó de la Mediterrània, posem el nostre gra de sorra en la construcció d'una Mediterrània que, per fi, pugui ser «un pont que agermani pells i vides diferents» i no una frontera mortífera per a les pobres del planeta.

Escombrem el capitalisme, el patriarcat, la corrupció i la monarquia: autodeterminem-nos, desobeïm les lleis injustes, i construïm uns Països Catalans lliures i solidaris, uns Països Catalans, en definitiva, independents, socialistes i feministes.

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

diumenge, 10 de setembre de 2017

28-setembre: dia internacional per la despenalització de l'avortament

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Als Països Catalans, herència de pertànyer a l’Estat Espanyol, les dones encara estam sotmeses al control reproductiu per part de l’Estat. Ja que, tot i tenir una llei prou garantista que permet avortar de manera lliure i gratuïta durant les primeres 14 setmanes d’embaràs a les dones majors d’edat, cal assenyalar i denunciar totes les seves mancances.

Per començar, només hi poden accedir les dones majors d’edat, les menors, necessitaran autorització dels seus tutors per tal de poder exercir el dret d’autodeterminar-se. Aquest va ser un gran retrocés, impulsat ara ja fa uns anys per la contra-reforma de l’avortament que va proposar l’exministre Gallardón, la qual, el moviment feminista vam aturar després de mobilitzacions massives arreu de l’Estat. Tot i aturar el gran gruix d’imposicions retrògrades que xocaven frontalment amb els nostres drets, es va aprovar la prohibició que les majors de 16 anys poguessin avortar sense l’autorització dels seus tutors. Aquesta norma deixa en una evident situació de desemparament a les joves, les infantilitza i les deixa a l’albir dels desitjos dels seus tutors.
És important també assenyalar la desprotecció que pateixen algunes de les dones migrades, ja que les que resideixen de manera il·legal a l’Estat Espanyol, no poden accedir a un avortament gratuït, quelcom que desprotegeix a persones amb greu risc d’exclusió social i les condemna a endeutar-se per pagar els preus abusius de la sanitat privada.

La llei actual està farcida de violència institucional. Primer, quan una dona comunica el seu desig d’interrompre el seu embaràs, les professionals de la salut tenen el deure legal d’informar de totes les opcions i ajuts existents en cas que vulgui tenir la criatura. Segon, han de passar 3 dies entre el moment en què es comunica el desig d’avortar i el moment de la intervenció mèdica. Aquests dies s’anomenen “període de reflexió”.
Hem de ser molt conscients que quan una dona pren la decisió de recórrer a les professionals per tal d’iniciar un període d’interrupció de l’embaràs, no és fruit d’un arravatament i no és una decisió fàcil. És una decisió estigmatitzada a la nostra societat, que culpabilitza a la dona per no haver estat “prou responsable” a l’hora de gaudir de la seva sexualitat. Per això, el fet que en diversos moments del procediment es torni a qüestionar la lliure decisió de la dona són fets que ens infantilitzen i atempten contra el nostre dret a decidir lliurement, perquè s’està qüestionant una decisió completament racional, emmascarant-la de quelcom emocional i visceral.
El dret a una plena sobirania reproductiva és clau en un context de crisi, de creixement exponencial de la pobresa entre les dones treballadores i especialment entre les dones més joves. Hem d’emfatitzar que el control sobre els cossos de les dones, i per tant, el control de la nostra fertilitat i les nostres vides està al servei del capitalisme i de la seva necessitat de mà d’obra barata. Per això des del feminisme anticapitalista necessitam parlar de dret al propi cos, d’avortament lliure i gratuït. L'exercici ple i efectiu de les nostres Sobiranies Reproductives implica exigir no només que sigui lliure i gratuït, sinó que també estigui garantit per la sanitat pública. La derivació sistemàtica de les interrupcions voluntàries de l'embaràs a clíniques privades no només continua tractant com “anormal” un dret al propi cos, sinó que afavoreix la seva eliminació davant eventuals retallades sinó que debilita un sistema sanitari públic i de qualitat integral i universal, en favor de butxaques privades.
El dret a l'avortament, afecta a més de la meitat de la població en aquest sentit ha de ser considerat un dret humà inalienable i els estats han de vetllar perquè de forma lliure i gratuïta i segura les dones puguin exercir-lo. Donar cabuda a la xarxa pública als metges objectors de consciència vindria a ser el mateix a tornar a posar crucifixos i resa el pare nostre a les escoles públiques.

Durant aquesta jornada tampoc podem oblidar a les Feministes Encausades. Les set companyes de l’Esquerra Independentista de Mallorca a les quals se les va condemnar per un delicte contra la llibertat religiosa arran d’una protesta feta en una església, en el marc de les mobilitzacions per aturar la contrareforma de l’avortament de l’exministre Gallardón. Durant tot el procediment judicial es van enfrontar a un evident judici polític que tenia com a únic objectiu la repressió del moviment feminista en la convulsió política del moment. Judici que va acabar amb cinc condemnes d’un any de presó, una condemna de 100 hores de servei comunitari (a la persona menor) i una absolució. Actualment el cas està en via de recurs al Tribunal Suprem. La lluita no ha acabat companyes, perquè defensar l’avortament lliure i gratuït no és cap delicte!
Restem en alerta, l'ofensiva de la llei Gallardón no és un fet aïllat sinó que respon als interessos d'una forta i antiga aliança entre l'espanyolisme més ranci i l'ultra catolicisme. I es pot reprendre des del moment que per part de la ministra de sanitat del PP, Dolores Montserrat, ha nomenat com a directora del gabinet d'igualtat a l’antiavortista i membre de l’Opus Dei, Julia Micheo.

Les dones dels Països Catalans ens reivindicam insubmises a les lleis que ens constrenyen, que en tracten com bestiar, que pretenen controlar la nostra sexualitat i que vulneren els nostres drets. Per això aquest any tornarem a sortir al carrer i seguirem batallant per nosaltres, per totes les companyes dins les nostres fronteres, però també per les que estan fora i comparteixen un destí diferent perquè:

El nostre cos, un camp de batalla! Per un avortament lliure i gratuït!

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

divendres, 1 de setembre de 2017

11-setembre: diada de Catalunya

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Arriba l’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i un any més, l’Esquerra Independentista preparem mobilitzacions per commemorar aquesta Diada Nacional arreu del territori i portar als carrers el nostre projecte polític.
Enguany, la Diada es presenta indubtablement marcada per la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació en aquesta part del país, un referèndum que no és en absolut un punt i final en el camí cap a l’autodeterminació dels Països Catalans, però que avui constitueix una passa ineludible per tal d’efectuar un cop mortal a l’agònic règim del 78.
L’autodeterminació dels Països Catalans és una reivindicació històrica que l’Esquerra Independentista mai ha abandonat, doncs constatem que és l’únic projecte de sobirania que permetrà alliberar el nostre país del jou dels Estats espanyol i francès, del sistema capitalista i del patriarcat.
I és que avui més que mai cal que posem al centre que l’exercici de l’autodeterminació és revolucionari i, com a tal, ha de servir per capgirar tot un sistema econòmic, polític i moral que segueix ofegant les classes populars d’aquest país i, en especial, les dones treballadores.
És per això, que el conjunt de les organitzacions que conformem l’Esquerra Independentista continuem la lluita per conquerir tots els drets nacionals, socials i de gènere dia a dia i any rere any. En aquest sentit, cal evidenciar que hem viscut un curs polític marcat per una preocupant desmobilització generalitzada, on massa vegades el debat entorn el procés independentista al Principat ha eclipsat moltes lluites. Afortunadament, però, aquestes han continuat prenent els carrers al marge d’un procés cada dia més institucionalitzat.
Cal posar en valor que hem viscut grans mobilitzacions per plantar cara a la lògica capitalista i patriarcal d’un règim que s’esfondra: les estudiants hem sortit al carrer en defensa d’una educació pública i popular en nombroses ocasions, convocant vagues i jornades de lluita als centres educatius d’arreu del país per defensar el nostre dret a l’educació davant les privatitzacions i els augments de taxes.
Les dones ens hem organitzat i hem continuat prenent els carrers el 25 de novembre, el 8 de març i cada dia, practicant l’autodefensa, construint espais de sororitat i lluita i evidenciant que un sistema que ja ha assassinat tantes dones als Països Catalans és incompatible amb la vida.
Les joves hem estat punta de llança de la mobilització als carrers i, alhora, hem activat la solidaritat cada vegada que ens han detingut o encausat per defensar els drets que tenim com a poble i com a classe.
Els moviments veïnals d’arreu del país ens hem alçat contra un model turístic que ens asfixia, que ens expulsa, que ens condemna a la misèria i a la precarietat i que ens trinxa el territori. I ho hem fet davant la criminalització extrema, sense por, proposant alternatives i creant espais de debat.
Les treballadores hem seguit convocant vagues, lluitant als nostres llocs de treball per deixar clar que el nostre combat contra l’explotació capitalista no s’aturarà i que sortirem a defensar els drets de la classe treballadora cada cop que ens colpegin els patrons.
Insistim, doncs, que la desobediència ha d’estendre’s ara a tots els àmbits de lluita: cal que el Govern de la Generalitat de Catalunya tiri endavant el referèndum i n’apliqui els resultats, sigui quina sigui la reacció de l’Estat espanyol. Tanmateix,és prioritari que el conjunt del poble ompli els carrers de forma massiva i permanent, practicant també la desobediència sense por a l’actuació d’un Estat que es mou en la desesperació de veure’s vençut.
És aquesta mobilització popular la que demostrarà de nou que el referèndum pertany només al poble, i és aquest poble l’únic motor que farà del mateix una eina útil per a la classe treballadora del nostre país. Així doncs, l’oportunitat de canvi que s’obri amb la primera escletxa del règim del 78 ha de permetre que l’articulació de les lluites socials es materialitzi en un procés constituent de base popular, en què puguem decidir-ho tot.
Per la construcció d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes, l’11 de setembre i cada dia ens veiem als carrers!

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular