dimecres, 23 de maig de 2018

Concentracions a la Plana en suport al cantant Valtonyc

El passat 14 de maig es va fer pública la sentència de Valtonyc, la qual indicava que aquest havia d'entrar a la presó en 10 dies, és a dir, el dijous 24 de maig.

Valtonyc serà el primer músic empresonat  per les seues cançons en aquesta democràcia mai existent. És per això que denunciem el continu assetjament per part de l'estat espanyol a tot aquell que critique als seus mafiosos i el seu funcionament, que este, sí es terrorista. Terrorisme d'estat és empresonar a la gent pels seus ideals, terrorisme es fer que els artistes no puguen expressar-se lliurement, terrorisme es que Valtonyc tinga una sentència de 3 anys i els agressors de la manada només de 9, la qual estem segures que no compliran sencera.

Tanmateix estes penes només cauran sobre les mateixes persones, i mai sobre uns altres, com en el cas de Losantos que exhorta bombardejar Barcelona, o Carmen Martínez Castro, la responsable de comunicació de la Moncloa, que va dir que els faria una peineta als jubilats per defensar els seus drets...

Quan l'estat opressor es veu acorralat, trau tot el que estiga al seu abast, ja siguen els nazis a les manifestacions o el poder judicial només per a un cert sector de la societat, com el cas de les companyes de La Cosa Nostra a Castelló de la Plana o de Willy Toledo, citat i acusat de delicte per insultar a Déu. No podem deixar que tot açò ocòrrega sense cap resposta.

La pressió social és crucial en les lluites, sobretot en la lluita per la llibertat d'expressió, per això vos convidem a totes a assistir també a les mobilitzacions convocades demà arreu dels Països Catalans.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!
LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES!

Esquerra Independentista de la Plana
Arran - organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Gatzara - coordinadora d'estudiants dels Països Catalans
SEPC - Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS - Coordinadora Obrera Sindical
Endavant - organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària - organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista

dilluns, 30 d’abril de 2018

1-maig: dia de la classe treballadora

Som una sola classe.
Som classe treballadora!

Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical i de l’Esquerra Independentista amb motiu de l’1 de maig de 2018, Dia Internacional de la Classe Treballadora.

Amb motiu de la nostra Diada Internacional, i en el marc de l’escalada de violència feixista i imperialista, capitalista i patriarcal que patim tota la classe treballadora arreu dels Països Catalans, arreu dels estats espanyol i francès, i arreu del món, des de la COS i l’Esquerra Independentista creiem necessari allunyar-nos de qualsevol visió interclassista en el marc de les lluites que tenim plantejades davant nostre en el camí pel nostre complet alliberament.
Tenint ben present la Vaga General del passat 3 d’octubre de 2017 a Catalunya, la Vaga General Feminista del passat 8 de març, i altres lluites exemplars com la dels docents a les Illes o la dels treballadors i treballadores del sector carni, necessitem fer més que visible que mai la realitat d’hiperexplotació i opressió que patim el conjunt de la classe treballadora i, molt especialment, el jovent, les dones i les persones migrants de la nostra classe.
Si realment volem alliberar-nos, no podem obviar la relació directa entre el patriarcat i el capitalisme, el manteniment de les estructures econòmiques capitalistes, també contra el capitalisme financer i especulatiu.
De la mateixa forma, cal que fem ben visible el nostre compromís internacionalista, davant els atacs creixents contra el moviment obrer internacional, i contra els pobles en lluita per la seua completa i real emancipació, com el kurd, el palestí o el nostre propi. El nostre és un compromís ferm, emancipador, de classe i feminista, contra tot imperialisme (bé siga espanyolista, de la UE, de l’OTAN, l’ONU, els USA, la Xina, Rússia, Turquia, Saudí… o de qualsevol altre pelatge), i contra tota forma d’opressió i explotació capitalista i patriarcal.
Contra la precarietat, la sobreexplotació i la misèria: Solidaritat i organització de la classe treballadora.
La crisi econòmica que patim des del 2007 ha agreujat la terrible situació que ja patíem el conjunt de la classe treballadora (i més encara per a les dones, el jovent i les persones migrants), i ha servit d’excusa per a mantenir una desigualtat que nodreix un sistema basat en opressores i oprimides i que juga a l’engany per tal de mantenir les estructures productives.
La sortida de la patronal a la crisi i la manca d’organització sindical combativa han propiciat negociacions de convenis a la baixa i la flagrant explotació de la classe treballadora en tots els sectors, però especialment en aquells més feminitzats com el telemàrqueting o el comerç; o en d’altres on les condicions de treball s’agreugen per la duresa de la feina i per la duresa del tracte inhumà que reben les treballadores que, no només han de suportar la penositat laboral, sinó que també han de patir la social dins d’un ambient fortament embrutit i patriarcal; el sector de les càrnies és, malauradament, paradigma d’aquest model. Tota aquesta escalada de precarització no s’haguera pogut materialitzar sense la complicitat dels sindicats majoritaris que no han dubtat en posar-se al costat de la classe opressora i utilitzar la por com a moneda de canvi i justificació de la seua traïció a la classe treballadora.
Sabem que aquest bucle infernal només es pot trencar amb la nostra organització com a classe obrera. Per això, des de la COS, sindicat de classe, independentista, internacionalista, anticapitalista i feminista exigim:
· El repartiment del treball que implica una reducció de la jornada laboral a 35 hores sense pèrdua salarial.
· Un Salari Mínim Interprofessional, de mínima dignitat, de 1200 euros.
· L’abolició de la ‘Ley Orgánica de Extranjeros‘ i la resta de la legislació que segrega i discrimina a les persones migrants als Països Catalans i a l’Estat Espanyol.
· La subscripció per part de l’Estat Espanyol del Conveni 189 de l’OIT i la recomanació 201 de l’OIT per posar fi a la discriminació de les treballadores domèstiques.
· La socialització dels beneficis i de la riquesa.
· La socialització de les tasques tradicionalment assignades a les dones i que ens condemna a dobles jornades i a una inserció laboral devaluada, de menors salaris amb les conseqüències de pensions i prestacions insuficients.
· Posar fi a les discriminacions en l’accés del mercat de treball pel fet de ser dones, joves i/o migrants.
Lluitem COS a COS! Organitzem-nos, formem-nos, conscienciem-nos, cuidem-nos… i fem-ho per guanyar. 

Perquè ho volem tot… lluitem per tot!

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

diumenge, 15 d’abril de 2018

25-abril: diada del País Valencià

Enguany, commemorem que fa 311 anys que resistim a la ocupació i opressió de l'Estat espanyol. Un Estat que segueix avançant en la repressió del moviment popular i de tota forma de lluita que qüestione els seus fonaments i ho fa per tots els mitjans de que disposa: l'anul·lació de diverses lleis valencianes per part del Tribunal Constitucional (TC), l'empresonament de noves preses polítiques, la brutal violència policial de l'1 d'Octubre en resposta a l'exercici desobedient del dret a l'autodeterminació, els atacs reiterats cap a la nostra llengua o les agressions del 9 d'Octubre per part de feixistes a qui l'estat sempre ha donat impunitat en són alguns exemples.
Per altra banda segueix augmentant el pes de l'explotació capitalista sobre les treballadores. L'Estat espanyol continua aplicant el paradigma neoliberal provinent de la Unió Europea. Un paradigma establert en base a uns criteris d'eficiència econòmica per al benefici de les classes dominants i no amb uns criteris de qualitat de vida per a la classe treballadora. No sols això, sinó que aquest mateix paradigma neoliberal s'esforça en afiançar la dominació patriarcal sobre les dones treballadores, que estem sotmeses a tota una sèrie de violències econòmiques i socials, alimentades també pels poders fàctics de l'Estat.
I és que d'això va el Règim del 78. La Constitució del 78 no és més que el marc jurídic que necessitava la burgesia per a fer un llavat de cara a l'Estat espanyol, hereu de la reforma franquista. Per això van negar el dret a les autonomies a confederar-se, per això existeix l'article 155, per això l'exèrcit espanyol “tiene como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. I amb el sistema de les autonomies l'Estat sols va pretendre llevar-se de damunt la problemàtica de la qüestió nacional, pel perill que suposava la seua creixent reivindicació social.
Suposadament enfrontats a aquest model d'Estat trobem els governs del canvi, que proposen un replantejament de les autonomies, al·ludint a problemàtiques com la qüestió de l'infrafinançament per a justificar la seua acció política, que òbviament es troba limitada per les seues pròpies contradiccions i la seua obediència al marc constitucional espanyol. Ho veiem en fets com la seua postura respecte al referèndum de l'1 d'octubre i el premi a la convivència entregat a Societat Civil Catalana, una plataforma que empara el feixisme; el manteniment del monocultiu turístic com a model econòmic; o l'acceptació silenciosa de les impugnacions per part del TC dels Decrets de Plurilingüisme o de Sanitat Universal. Però tot i això el govern autonòmic tracta de fer de la qüestió de l'infrafinançament la seua bandera de reivindicació amb la qual consolidar el seu projecte polític, externalitzant la responsabilitat de no estar millorant la vida de les classes populars valencianes.
Però ni el centralisme del règim ni l'autonomisme dels governs del canvi són la via per a l'alliberament dels Països Catalans. No podem deixa-nos enganyar amb que la misèria que patim el poble treballador es pot solucionar simplement demanant a l'Estat que ens done un tros més gran del pastís. El vertader problema que patim les classes populars dels Països Catalans no és si a l'Estat governen uns o altres sinó que el problema és el propi Estat espanyol, un Estat profundament antidemocràtic que no és més que l'eina de les classes dominants per reprimir la classe treballadora i les nacions oprimides.
L'Esquerra Independentista no proposem cap programa d'una nova reforma, com ja es va fer amb el sistema franquista. El nostre és un programa de ruptura, el programa de construcció de la Unitat Popular als Països Catalans; la creació del contrapoder popular treballant colze a colze amb les assemblees de barris i pobles, amb les associacions culturals, amb les assemblees feministes, generant projectes autogestionats, alliberant espais, potenciant el sindicalisme de classe, les violències masclistes, recuperant sobiranies, defensant la nostra llengua, exigint una educació pública i popular i un llarg etcètera de lluites que conformen el moviment popular. Per açò també plantem cara dia a dia al feixisme impune als carrers, recordant amb ràbia i lluita els 25 anys de l'assassinat d'en Guillem Agulló.
Tot açò passa inevitablement per la ruptura amb l'Estat espanyol i la construcció dels Països Catalans, que lluny d'altres projectes opressors o reformistes és l'únic possible marc d'alliberament per al País Valencià i la resta dels Països Catalans i que mitjançant la Unitat Popular garanteix la construcció de la independència, el socialisme i el feminisme.

Davant la repressió, l'empobriment generalitzat, l'autonomisme i el centralisme, prenem la paraula: pel País Valencià, pels Països Catalans!

Més informació sobre els autobusos ací.

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

dimecres, 11 d’abril de 2018

Guillem Agulló: 25 anys amb tu!

Avui fa 25 anys que al cel dels Països Catalans hi tenim un nou estel: el company militant de Maulets Guillem Agulló va ser assassinat per un grup de feixistes a Montanejos (l’Alt Millars). Només l’autor material de la punyalada, Pedro José Cuevas Silvestre, va ser condemnat a 16 anys de presó, dels quals només en va complir 4. Cap dels altres autors còmplices necessaris de l’assassinat va ser condemnat en un judici que van voler despolititzar i tractar «d’enfrontament entre bandes rivals». Eren els anys més durs de la Batalla de València i de la lluita antifeixista arreu de la nostra nació.
L’assassinat d’Agulló va demostrar la impunitat del feixisme als Països Catalans: el seu assassí ha arribat a presentar-se per llistes de partits d’extrema dreta. Des d’aleshores fins a la vergonyosa i ignominiosa absolució dels neonazis de l’operació Panzer, passant per l’assassinat de Roger Albert, l’any 2004 a Gràcia, o les constants i creixents agressions feixistes arreu dels Països Catalans, demostren la vigència i violència del feixisme de carrer a l’Estat espanyol, que ha comès un total de 88 assassinats des del 1980.
Des del seu assassinat, l’Esquerra Independentista commemorem cada any la seva mort i en recordem la seva lluita amb actes reivindicatius arreu del territori. Som les seves companyes de militància, som filles del seu estel, la seva lluita és la nostra i ho serà fins que guanyem. El revifament de les agressions feixistes arreu del país, amb especial èmfasi la passada diada del 9 d’octubre, ens demostren que tenim molta feina per fer: el feixisme avança si no se’l combat.
Enguany, s’han multiplicat els actes en commemoració arreu dels Països Catalans que tindran lloc tant avui mateix, quan es compleixen els 25 anys del seu assassinat, com els dies previs i posteriors. La commemoració finalitzarà el proper dissabte 14 d’abril, a les 17.30 h a Burjassot, el seu poble natal, on se celebrarà la manifestació nacional i homenatge a Guillem Agulló, en motiu dels 25 anys del seu assassinat. La manifestació està organitzada per Arran i tota l’Esquerra Independentista hi donem suport i hi convoquem. Posteriorment, hi haurà un petit concert.
L’Esquerra Independentista organitzem busos que sortiran de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vilafranca, Vic, Manresa i Castelló de la Plana el mateix dissabte 14 i tornaran en acabar els actes.

Més informació sobre els autobusos ací.

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular