25-abril: diada del País Valencià

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Avançar és l’única manera de no retrocedir!
Sense renúncies: independència, socialisme, feminisme, Països Catalans

Enguany, la tradicional manifestació de la Diada del 25 d’abril cau tres dies abans de la celebració de les eleccions generals espanyoles i autonòmiques al País Valencià. La temptació de pensar les solucions a les diferents problemàtiques que vivim en clau institucional és massa gran. Res més lluny de la veritat, però: l’estat de les autonomies és un carreró sense eixida i no té proposta de futur per a la majoria de valencianes i la resta de catalanes.

El Pacte del Botànic ha fet més palesos que mai els límits de l’autonomisme. No és només que al govern autoproclamat del canvi li haja faltat voluntat política per a fer transformacions en profunditat, que també: és que l’estat espanyol és irreformable i cap proposta d’avenç social o nacional no prosperarà. Ni l’entramat jurídic ni la situació de profunda crisi del sistema que pateix l’estat no permetran cap altre pas que no siga el de la recentralització institucional i la retallada de competències: ens espera més centralisme i menys drets socials per a les valencianes.

Aquesta recentralització de l’estat cal inserir-la en un avenç del feixisme i de les polítiques d’ultradreta, que són un atac directe a les nacions oprimides, a la classe treballadora i a les dones en general. L’estat i els seus grans partits estan preferint fer concessions a la ultradreta atacant o retallant drets de les més vulnerables. I, si ho fan, és perquè dins del sistema econòmic els surt més a compte una regressió en els drets més que no pas una millora de les nostres condicions de vida.

Les propostes que aposten per gestionar les molles que són les autonomies són més precarietat per a la majoria i misèria per a cada vegada més gent. Si no volem anar encara més enrere, el que hem de fer és avançar. Els dics de contenció del feixisme no poden ser estàtics ni confiar en un passat Estat del benestar i de les autonomies que no hi és ni tornarà. No n’hi ha prou de mantenir el PP fora de les institucions. Cap projecte polític que haja intentat una transformació de les estructures del règim del 78 no ha reeixit amb èxit. Només avançant tindrem futur.

Aquest avenç s’ha de concretar en la lluita per defensar i també recuperar drets que ens estan robant a cops de decret. Aquest avenç s’ha de concretar en la construcció de sobiranies que no depenguen d’administracions fallides, controlades econòmicament i mancades de voluntat política. La nostra institució, la del poble, ha de ser la lluita als nostres pobles i barris, i en les organitzacions de base, de les veïnes i de les treballadores. Aquest avenç implica entendre que l’exercici de l’autodeterminació és l’única manera de plantejar transformacions profundes que milloren les nostres condicions de vida. El regionalisme i l’autonomisme són, doncs, carrerons sense sortida: les valencianes només tindrem futur en un País Valencià i uns Països Catalans lliures.

En aquest context, l’esquerra independentista tenim el repte d’aportar solucions reals que suposen una millora de les condicions de vida de les treballadores del país, i això implica construir i popularitzar un programa de mesures socials que toque tots els pilars del règim: un programa d’unitat popular. El treball iniciat amb la vaga general feminista del 8-M i el programa feminista per canviar-ho tot definit per l’esquerra independentista són una base adequada per al seu desenvolupament. 

Plantegem reivindicacions de mínims que suposen millores materials de les nostres vides en l’àmbit laboral, en l’habitatge o en uns serveis realment públics.

Ja n’hi ha prou d’autonomisme i regionalisme obsolets. Davant l’ascens de l’extrema dreta i el feixisme, que mai no havien marxat, no podem simplement defensar allò que tenim, no podem simplement defensar uns drets adquirits que estan en retrocés i en descomposició. No podem, doncs, simplement, no fer passos enrere: ens cal avançar i plantejar una eixida sense renúncies. 

Perquè avançar és l’única manera de no retrocedir! 
Independència, socialisme, feminisme, Països Catalans!

Esquerra independentista dels Països Catalans:

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

COS, Coordinadora Obrera Sindical

Endavant, organització socialista d’alliberament nacional

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista

CUP, Candidatura d’Unitat Popular

Esquerra Independentista de la Plana

8-març: dia internacional de les dones treballadores

8 de març de 2019 | Vaga General Feminista

Una Vaga General Feminista és una vaga general de producció i de consum, estudiantil i de cures per exigir la millora de les condicions de vida de les dones de classe treballadora.

Això vol dir que aquell dia no anem a la feina, no comprem, no anem a classe i no ens fem càrrec de les feines de casa.

Les dones treballadores, en el sistema actual patriarcal i capitalista, patim una opressió que té diverses formes: augmenta la violència masclista, s’accentua la feminització de la pobresa, ens continuen precaritzant les condicions laborals, s’incrementa l’escletxa salarial, continuen les retallades als serveis públics, s’impossibilita l’accés a un habitatge digne, la doble jornada laboral de les dones dins i fora la llar segueix sent una realitat... ens calen més motius?

Les vagues són una de les eines més útils que les treballadores tenim a l’abast per conquerir els nostres drets perquè posen en escac l’economia i ens permeten pressionar governs i patronals. La vaga de cures va molt més enllà perquè visibilitza la importància de les tasques de cura, que són imprescindibles per al funcionament del sistema econòmic capitalista.

10 reivindicacions per a la vaga feminista

1. Treballem totes, treballem menys. Salaris i pensions de 1.200 €, millora de les condicions de les treballadores de la llar, combatre l’escletxa salarial i assolir una reducció i compactació de la jornada laboral. Ampliació i millora dels permisos per a la cura de les persones. Exigim la recuperació immediata dels articles en matèria laboral de la llei d’igualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.

2. Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones. Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.

3. Expropiar els habitatges buits. Apostar per la creació d’una xarxa d’habitatge públic, especialment per a les dones amb risc de pobresa.

4. Per una educació i una salut 100% públiques i laiques amb perspectiva feminista. Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.

5. Pels drets de totes, som antifeixistes i antiracistes. Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de l’OTAN.

6. Dret al propi cos. Avortament lliure, gratuït i segur, i sense límit d’edat, i prohibició de la utilització de ventres de lloguer. Eliminació de la cosificació de les dones.

7. Abordatge i eliminació de la violència masclista. Pla de xoc contra la violència masclista i per garantir una vida digna i els drets de les dones en risc de feminització de la pobresa, de violència masclista o que l’hagin patida. Especialment, millorem-ne el dret a habitatge i les condicions laborals i socials.

8. Pla de prevenció de la violència masclista. Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i en la formació específica de violència masclista per a totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.

9. Contra la LGBTIfòbia. Exigim el compliment de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.

10 Contra la repressió política i a la llibertat d’expressió, i pels drets democràtics. Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones, la de la doble repressió. Llibertat preses polítiques i lliure retorn de les exiliades.

Descarrega-te’n el díptic

Esquerra independentista dels Països Catalans:

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

COS, Coordinadora Obrera Sindical

Endavant, organització socialista d’alliberament nacional

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista

CUP, Candidatura d’Unitat Popular

Esquerra Independentista de la Plana

31-desembre: diada de Mallorca

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Des de Mallorca, avançam cap a la ruptura i l’autodeterminació
Unitat Popular per a la plena independència dels Països Catalans

En la celebració de la Diada del 31 de desembre, ens reafirmam una vegada més: l’autonomisme ens aïlla, l’autodeterminació ens unifica. Dins del règim autonòmic no tenim futur perquè s’ha demostrat que no permet el desenvolupament d’una vida digna per a les classes populars. La millora del nostre dia a dia només pot passar per una ruptura amb l’estat actual de les coses.

Quan parlam de ruptura parlam d’anar més enllà de canvis de govern. Parlam de canvis estructurals, de sotracs que sacsegin els fonaments d’un sistema d’explotació que destrossa el territori, retalla drets i llibertats a la classe treballadora, explotant-nos cada vegada més, especialment a les dones, a qui, a més, ataca amb una violència constant que no dubta a recórrer a l’assassinat, com en el cas de Palma d’enguany, tot just fa uns mesos, i dels 25 en total als Països Catalans.

El govern actual s’ha mostrat incapaç, si és que no directament mancat de voluntat, de fer front al monocultiu econòmic del turisme. L’explotació que suposa afecta tots els ressorts de les nostres condicions materials de vida: des del preu desorbitat de l’habitatge fins a la precarització de les nostres feines —especialment, les dones treballadores— i l’anorreament de la nostra identitat nacional, amb una progressiva i accelerada substitució i desaparició lingüística i cultural. Tot plegat, significa la negació de totes les sobiranies de què necessitam disposar per viure dignament.

El govern progressista no ha significat una vida millor per a la gent de Mallorca, sinó que ha blanquejat el sistema de misèria de les autonomies. Els partits d’esquerres ja es preparen per tornar a vendre fum a la campanya electoral, mentre la realitat de Mallorca són els desnonaments, la precarietat laboral, la massificació turística, la destrucció del territori i la violència contra les dones.

Aprofitant-se de la incapacitat de “l’esquerra” parlamentària, la dreta es rearma. El PP pretén recuperar unes institucions que es creu seves, amb les que s’enriquí, enriquí la seva classe i empitjorà la vida a la majoria de la població. En paral·lel, Ciutadans tira d’anticatalanisme i d’una falsa renovació política per intentar fer-se un lloc decisiu al futur parlament.

Davant dels carrerons sense sortida de l’autonomisme, l’Esquerra Independentista contraposam un projecte capaç de generar un futur de dignitat per a Mallorca: situam l’autodeterminació i un projecte socialista i feminista que posi la vida al centre. Braç a braç amb el Moviment Feminista de Mallorca, apostam per armar una vaga general feminista per al pròxim 8 de març. Amb el conjunt de la Unitat Popular, arrelem per tenir un projecte de sobirania per a Mallorca, per posar límits al turisme, per protegir el territori, per garantir serveis públics, casa, treball, energia i la resta de subministraments bàsics a tota la població de Mallorca.

Enfront de la venda de la nostra illa i dels seus recursos, nosaltres apostam per construir sobiranies per a Mallorca. Enfront de les retallades i atacs contra la classe treballadora i les classes populars, nosaltres decidim exercir drets per al poble. Enfront de l’autonomisme, renovat o no, però ja caduc, nosaltres tenim clar que necessitam l’autodeterminació per als Països Catalans.

Caminam cap a la ruptura, ofeguem el règim del 78 on, 40 anys després, no ha canviat res. Construïm Unitat Popular per a la plena independència dels Països Catalans. Des de Mallorca, avançam cap a la ruptura i l’autodeterminació!

Esquerra independentista dels Països Catalans:

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

COS, Coordinadora Obrera Sindical

Endavant, organització socialista d’alliberament nacional

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista

CUP, Candidatura d’Unitat Popular

Esquerra Independentista de la Plana

25-novembre: dia internacional contra la violència masclista

Contra la seva violència, organitzem la resistència!
Feminisme per canviar-ho tot.

El 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes, és una data assenyalada al calendari de totes: si bé cada dia fem front a violències quotidianes pel sol fet de ser dones, al voltant del dia 25 ens organitzem i aprofitem tots els altaveus per denunciar les agressions patides, sabent-nos amb més força i contundència.

Aquest 25-N ha de servir per començar una cursa de fons cap a la vaga general feminista del pròxim 8 de març. Per reactivar l’autoorganització popular que vam gestar a cada barri i a cada municipi, per retrobar les nostres xarxes solidàries i combatives i per continuar avançant en aquesta guerra contra el patriarcat.

Perquè l’erradicació de les violències masclistes no és una utopia o un canvi cultural al qual anirem arribant, a poc a poc, per art de màgia. La violència masclista té culpables amb noms i cognoms i còmplices entre els qui legitimen les institucions que la perpetuen. Des de la #JusticiaPatriarcal i una educació i una sanitat sense perspectiva de gènere, passant per un autoanomenat gobierno feminista que s’ho mira, passiu, sense que res canviï, fins a l’ordre patriarcal que forma part de l’ADN d’un règim que respon a dinàmiques liberals i que beu de l’herència feixista, com és el règim del 78, així com de tots els estats on la ultradreta avança en detriment dels drets de les dones i de totes les classes populars. Avui, més que mai, les dones i, en concret, les treballadores, patim les violències tant institucionals com personals en una societat que es proclama igualitària i es descobreix com a repressiva.

Per eradicar les violències masclistes tenim clar que ens cal denunciar les institucions i els estats patriarcals i, per fer-ho, ens cal més organització i més lluita. Alhora, passant de la protesta a la proposta, cal que ens dotem també de mesures polítiques urgents, però efectives. Perquè no hem vingut a fer una esmena als pressupostos o a ser escoltades només dos dies l’any. Cal fer front a les condicions materials desiguals de les dones, a la seva marginalització a llocs de treball menys reconeguts i remunerats, a la relegació d’aquestes a tasques de reproducció alimentades amb prejudicis i estereotips masclistes, al no reconeixement de la tasca dins la llar, a la seva invisibilització en tots els plans docents i a la mancança d’eines per defensar-nos davant les violències masclistes interpersonals.

Des del feminisme, hem vingut a trencar amb l’estat espanyol i amb les estructures repressives i econòmiques que el sustenten, i a començar de zero. Des del feminisme, hem vingut a canviar-ho tot.

L’Esquerra Independentista posem les següents mesures de mínims sobre la taula amb l’objectiu d’erradicar les diferents formes de violència masclista i treballarem per fer-les possible des de tots els fronts de lluita dels Països Catalans:

– En primer lloc, cal fer efectives totes les lleis d’igualtat i contra la violència masclista sense excuses i recuperar, amb urgència, els articles suspesos pel Tribunal Constitucional de la llei catalana d’igualtat en matèria d’igualtat laboral i per l’erradicació de l’assetjament sexual a la feina.

– Cal, a més, generar un programa de formació per a la prevenció de la violència masclista que parteixi de la coeducació, les formacions a les treballadores, les matèries en educació sexual plural i efectiva, la perspectiva de gènere en els plans docents, l’aplicació de protocols efectius i el fet de garantir una carrera professional igualitària a tots els nivells dels serveis públics.

– En els casos de violència masclista oberts és necessària la creació d’un parc d’habitatge públic on s’incloguin les dones en risc d’exclusió social.

– Per tot això, és necessari que la prevenció i gestió de la violència masclista s’articuli des dels municipis, de manera propera a la ciutadania, en coordinació amb els àmbits clau de prevenció i detecció, a les xarxes de dones i al moviment feminista, garantint unes condicions de treball dignes per a les treballadores i la seva formació en perspectiva feminista.

La violència masclista ens assetja en tots els àmbits de les nostres vides com a dones: es materialitza en la violència física dins les relacions interpersonals i reprèn la seva tasca en la marginalització i el menyspreu en els àmbits institucionals, relegant-nos a la dependència econòmica i l’empobriment respecte als nostres companys homes. La resposta implica eliminar la violència estructural i combatre, organitzades, el sistema patriarcal.

Prenem el feminisme per canviar-ho tot i no pararem fins a assolir-ho. 
Ens hi va la vida!

Esquerra independentista dels Països Catalans:

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

COS, Coordinadora Obrera Sindical

Endavant, organització socialista d’alliberament nacional

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista

CUP, Candidatura d’Unitat Popular

Esquerra Independentista de la Plana