1maig: dia de la classe treballadora

L'Esquerra Independentista de la Plana, hem preparat una xerrada amb les representants nacionals de cada organització de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans pel dissabte 30 d'abril, en commemoració del dia de la classe treballadora.

A més, el diumenge 1 de maig, com a organització integrant de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, hem convocat la jornada de mobilització que també tindrà lloc a Castelló de la Plana i que porta per lema "Només lluitant tenim futur". 

dissabte 30 abril 2016

19:00 - XERRADA
a càrrec de representants de les organitzacions:
Arran, COS, CUP, Endavant (OSAN) i SEPC
 

21:00 - sopar popular (amb opció vegetariana)
 

22:30 - concert
 

Centre Social Autogestionat "La Cosa Nostra"

carrer Sant Miquel, 2 · CASTELLÓ DE LA PLANA

diumenge 1 maig 2016

12:00 - MANIFESTACIÓ

             plaça de la Independència

14:00 - dinar popular (amb opció vegana)

             fira d'entitats

             plaça l'Ereta

15:00 - concert i cafenet

             plaça l'Ereta

             CASTELLÓ DE LA PLANA

Manifest de l'Esquerra Independentista: 

Reformes laborals, dictadura del deute, concertines, TTIP...
LA UNIÓ EUROPEA ENS CONDEMNA A LA PRECARIETAT

Aquest 1r de maig, diada internacional de la classe treballadora, des de l'Esquerra Independentista ens veiem obligades a assenyalar a la Unió Europea i la lògica capitalista-patriarcal que regeix la seua acció, com a culpables del que s'ha mal anomenat "crisi de les refugiades". Lluny de trobar-nos enfront del que alguns consideren una qüestió transitòria que depén d'una bona gestió per part dels seus estats membre, nosaltres sabem que precisament és ara quan s'està manifestant el veritable rostre d'aquesta estructura imperialista.

S'evidencia així que aquella visió de la UE com a agent democratitzador i pacificador a Europa i al món no és més que una fal•làcia, ideologia al servei del capital. Enfront de tal visió, el conjunt del nostre moviment defensem que la principal funció de la UE és garantir l'acumulació de capital de les burgesies europees i fer-les més competitives dins una lògica global dominada per un capitalisme salvatge. És únicament des d'aquesta interpretació que podrem entendre la negociació i aplicació del tractat UE-Turquia que impedeix la lliure circulació de persones, aixecant barreres i fronteres racistes contra qui pateixen una guerra creada per l'imperialisme ianqui-europeu, així com contra les qui pateixen la misèria econòmica i social derivada dels plans d'ajust estructural imposats també per l'imperialisme atlantista.

I és també des d'aquesta mateixa interpretació que sabem que ja existeix una eixida planificada a l'actual crisi estructural del capitalisme. Una eixida que a costa de l'augment de l'explotació a la classe treballadora internacional permetria a les grans burgesies seguir acumulant capital. Es diu reformes laborals i pacte de la competitivitat, mitjançant les quals s'eliminen les poques garanties de defensa dels drets laborals amb què comptàvem la classe treballadora per pal•liar l'explotació en el treball assalariat. Es diu euro i dictadura del deute que imposa als governs titelles dels diferents estats d'Europa les condicions d'austericidi social per poder fer front al seu pagament. S'anomena també TTIP, TISA i qualsevol tractat que en definitiva perseguisca desposseir al màxim la classe treballadora, eliminar o privatitzar els pocs serveis públics dels quals encara gaudim, reduir salaris, aprofundir en reformes laborals encara més agressives. Tot pel pagament d'un deute il•legítim que les classes populars no hem generat i per ampliar els guanys de les grans corporacions multinacionals.

Les afectades com sempre som les mateixes, la classe treballadora. Les 880.000 joves a l'atur als Països Catalans. Les migrades, les 'expulsades de la seua terra per les guerres imperialistes i posteriorment retornades a la mateixa per l'aplicació de lleis racistes o que, en els millors dels casos, sobreviuen en condicions de vida pèssimes a camps de refugiades. I les dones, les doblement explotades, les que cobren menys i treballen més, les invisibilitzades per un patriarcat que les obliga a assumir a la llar tots aquells serveis que el capitalisme privatitza.

No es tracta per tant de pensar quants noms i cognoms apareixen als papers de Panamà, això no converteix a la resta dels oligarques europeus que acumulen tota la riquesa i les propietats en menys explotadors. No és tampoc una qüestió de corrupció de les institucions, perquè mentre que aquestes formen part del sistema capitalista patriarcal seran inherentment corruptes i estaran al servei de les classes dominants. Es tracta de plantejar una alternativa real a l'Europa del capital i la seva estructura institucional, la Unió Europea, i aquesta és la màxima aspiració de l'Esquerra Independentista, la de construir un país internacionalista d'acollida en el marc d'una Mediterrània dels pobles. La d'eliminar qualsevol tipus d'explotació i alçar una societat sense classes ni patriarcat, en un món sense guerres. 

Perquè la Unió Europea ens condemna a la precarietat! 

SOM CLASSE TREBALLADORA, SOM PAÏSOS CATALANS!

Esquerra Independentista de la Plana

25abril: diada del País Valencià

Acte a Castelló de la Plana

En motiu de la commemoració del 25 d'abril, l'Esquerra Independentista de la Plana hem organitzat aquesta convocatòria a Castelló de la Plana pel divendres 22. 

Vos animem a que el dissabte 23 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a Sueca pel matí i a València per la vesprada.

XERRADA
"País Valencià: ni pacte social, ni reforma constitucional"
divendres 22 abril
19:00 xerrada
21:00 sopar popular
22:30 concert
Centre Social Autogestionat "La Cosa Nostra" 
carrer Sant Miquel, 2 · CASTELLÓ DE LA PLANA

A càrrec de Josep Villaroya, militant de l'assemblea comarcal de l'Horta d'Endavant (OSAN).

Manifest de l'Esquerra Independentista:

País Valencià, Països Catalans.

Ni pactes, ni renúncies.

Roda de premsa a València 14-04-2016

Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d'abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l'especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l'enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s'ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.

Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se'ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d'arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s'han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquests simples canvis institucionals ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l'Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l'estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l'Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de l'esquerra dels anys noranta, ni durant l'ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l'esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.

Autobús cap a Sueca i València des de la Plana

En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l'1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l'Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.

És cert que arreu dels Països Catalans s'ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d'esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s'ha desallotjat el PP després de dècades d'autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem. Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l'Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a la societat.

Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l'espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.

L'Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l'opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins a aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.

No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l'administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant econòmiques i d'infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s'aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.

Convocatòria de manifestació a Sueca i València

Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, la CUP, Arran i Endavant OSAN, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d'aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.

La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n'amaguem.

Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S'ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!

Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d'un cop per totes amb la Unió Europea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l'expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l'imperialisme que practica occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d'una classe sobre l'altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.

Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

Esquerra Independentista de la Plana