dimecres, 7 d’octubre del 2015

9 d'octubre: diada del País Valencià

Manifest de l'Esquerra Independentista pel 9 d'octubre de 2015

La lluita és l'únic camí

Un 9 d'octubre més l'Esquerra Independentista de València ix als carrers de la ciutat. Un any més venim de barris, pobles i ciutats d'arreu de les nostres comarques -de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó- a reivindicar la nostra catalanitat des de fa 777 anys.

La nostra diada hui -i la nostra lluita cada dia- ha d'enllaçar amb les lluites de les generacions que van donar el bo i millor de les seues vides per a lluitar contra l'explotació i l'opressió de tot tipus, per a conquerir la llibertat de la nostra terra. I això hem de fer nosaltres, seguir el seu exemple, els del poble agermanat, el dels i les maulets, milicianes, maquis, i el de totes les lluitadores que durant els anys 70 i 80 no van dubtar a fer servir tots els mitjans de lluita. Hem d'aconseguir que la seua flama es mantinga encesa, en homenatge a elles i a ells, pel nostre passat de lluita. Però també, pel nostre present i pel nostre futur, no podem abandonar els carrers, hem de convertir els nostres llocs de treball i les nostres aules en espais polítics, hem d'estar al costat de les que ocupen habitatges i lluiten contra els desnonaments; hem de lluitar pels drets laborals i socials; hem de defensar el territori de les agressions... Això és la Unitat Popular, lluitar braç a braç a les barricades. Si el present és de lluita, el futur és nostre.

Aquest any, el 2015, serà recordat al País Valencià – i també a les Illes- per haver fet fora de la majoria de les institucions municipals i autonòmiques els corruptes i espanyolistes del Partido Popular. Després d'anys de privatitzacions i retallades, de corrupció i saqueig, de menyspreu cap al català i d’anticatalanisme... a una gran part de la societat hi havia cansament i desencís, que es podia transformar en organització i lluita. Tanmateix, l'estratègia de l'estat espanyol i la seua burgesia passa per desviar la nostra ràbia cap a les urnes, perquè saben que algunes coses han de canviar a fi que tot continue substancialment igual. I per això, si cal, es fomenta l'arribada al govern d'altres partits i es toleren els tripartits. L'objectiu està clar: desviar la lluita del carrer a les institucions. El missatge està clar: no cal que us mobilitzeu, confieu en els vostres nous governants, delegueu en ells.

De moment, els desnonaments continuen, i l'atur, i el treball precari, i la misèria... Nosaltres, com sempre, continuarem refermant allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca institucional té poc sentit. No podem caure en l'errada del delegacionisme. Hem de recordar una volta més que eixes institucions, els ajuntaments i els parlaments autonòmics estan limitats doblement: a nivell econòmic pels bancs, per les grans empreses, pel Capitalisme; i a nivell polític, per les institucions dels estats (espanyol i francès), per la seua Constitució i els seus Estatuts, per les seues lleis.
La vertadera democràcia no és aquella que es fa cada quatre anys als parlament autonòmics o als ajuntaments, sinó la que es construeix dia a dia, a tots els Països Catalans. Per a això cal bastir un contrapoder popular, fonamentat en la confluència de les lluites socials en la Unitat Popular per a aconseguir una terra lliure, sense explotació ni opressió de cap tipus, d'homes i dones lliures, de pobles lliures.

L'estat espanyol és un estat fallit, un estat en crisi perpètua. Un estat capitalista on, cada vegada que les seues elits veuen perillar els seus privilegis, recorre a la violència i a la guerra bruta. Feixisme i democràcia parlamentària no són més que dues cares de la mateixa moneda: la dictadura capitalista. Les elits de l'estat espanyol, i ací també incloem les burgesies regionals, ho van fer en el 36, ho van fer després de la mort de Franco amb la batalla de València, i ara volen reactivar-la. Així ho fan ara mateix, de nou tornen a passejar els seus gossos, amb o sense uniforme. Amb la connivència i la complicitat dels aparells de l'estat, dels jutges i de la policia, dels mitjans de comunicació i dels empresaris. No podem fer cap pas enrere enfront del feixisme, cal combatre'l a tot arreu, amb tots els mitjans. Això és la unitat d'acció!

El Capitalisme està en crisi, cada vegada sectors més amplis del poble qüestiona la barbàrie d'aquest sistema econòmic injust i explotador, així com el sistema polític en què es basa, la democràcia parlamentària burgesa i les seues institucions. El capitalisme ja fa anys que es va traure la màscara i es mostra com el que és, el ha estat sempre: explotador i opressor, que cerca nous mercats, noves víctimes, eixe és el seu ADN. Per això necessiten acords com el TTIP, per a subordinar el dret democràtic dels pobles als interessos d'unes minories que s'enriqueixen encara més a costa nostra, per privatitzar encara més esferes de les nostres vides, per a precaritzar-nos encara més, per a retallar encara més drets socials i laborals... Això és el capitalisme guerres imperialistes provocades pels estats i les empreses capitalistes, homes i dones migrants fugint de la misèria, persones que s'exilien i fugen de la barbàrie de la guerra. La lluita dels Països Catalans també és la lluita internacionalista, amb el poble grec, amb Kurdistan, amb Palestina, amb el Sàhara, amb Euskal Herria, amb Cuba, amb Veneçuela, i amb tots els pobles on hi ha lluita contra l'imperialisme, contra el capitalisme, contra el feixisme.

I aquest any, especialment, també cal denunciar i condemnar les dones assassinades a mans de la violència masclista. Es tracta d’assassinats motivats per odi i menyspreu cap a les dones de la societat patriarcal. Cap projecte polític no ens serveix de res si encara hi ha dones assassinades, si encara hi ha masclisme. La defensa de la vida i dels drets de les dones ha de ser una prioritat absoluta de qualsevol projecte emancipador, per la qual cosa s’han d’atacar els fonaments sobre els que s’erigeix aquest sistema que ens ignora, silencia, terroritza, relega, invisibilitza, menysprea i condemna a una vida de segona. El Feminisme ha d'impregnar les nostres vides, la nostra lluita cada dia.

Per tot això, hem de continuar cridant ben clar i ben fort que «no hi ha prou amb votar». Votem o no votem, cal continuar picant pedra, cal continuar lluitant. Cal que ens organitzem, cal que ens formem, i cal que lluitem tots els dies de l'any. Cal que als nostres barris i pobles s'obrin nous centres autogestionats i ateneus, cal crear i reforçar les plataformes contra l'atur, la precarietat i els desnonaments, cal que defensem els nostres drets socials, el transport, la sanitat i l'educació, cal també que ens organitzem en defensa del territori. I sobretot, cal que el jovent enfortim les organitzacions com Arran i SEPC, cal que els i les treballadores ens organitzem als nostres llocs de treball i creem seccions sindicals de la COS, cal treballar per crear candidatures rupturistes als ajuntaments allí on es donen les condicions adequades, arrelades al poble, cal que donem resposta a cada agressió masclista i plantar cara al patriarcat. I tot això no podem fer-ho sols, sinó que cal unitat d'acció, treballar de manera coordinada i horitzontal, cal organitzar-se, cal visió de moviment, cal crear Unitat Popular.

La lluita és l'únic camí!
Independència, Feminisme i Socialisme!
Visca la Terra...!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular