A la Plana:
l'especulació urbanística ens ofega!
48.933 aturats, 19.641 empreses tancades
Esquerra Independentista de la Plana
Com cada abril, el poble valencià ix al carrer a proclamar llur identitat nacional. Però, aquest any, donada la conjuntura econòmica internacional, l'Esquerra Independentista de la Plana volem fer incidència en el caràcter social que la nostra diada té històricament. Ara fa 300 anys que els maulets es revoltaren no sols contra les tropes d’ocupació borbòniques, sinó contra el propi Arxiduc d’Aústria quan aquest empresonà Basset per fer insubmissió als impostos que la noblesa demanava. El 1701 esclatava, a tota Europa, la Guerra de Successió Espan
yola i amb ella es trencaven les rutes de comerç, cosa que creava una situació de crisi econòmica que empitjorava en escreix la situació en què es trobaven els camperols valencians. Ja en les guerres de germanies, la lluita dels camperols es centrava en el rebuig dels drets senyorials sobre les terres dels musulmans expulsats i en la denúncia de l’explotació a que estaven sotmesos per part dels nobles. Les classes populars aprofitaren la mort sense descendència de Carles II per tornar a fer llurs reivindicacions. Els motius per decantar-se per un o altre pretendent foren, doncs, econòmics i socials: els camperols de reialenc, l’alt clergat i la noblesa es posicionaren en favor de Felip d’Anjou, mentre que la majoria de camperols, els mercaders i exportadors, el baix clergat, els gremis urbans i una part de la noblesa ho feren en favor de l’Arxiduc Carles.
yola i amb ella es trencaven les rutes de comerç, cosa que creava una situació de crisi econòmica que empitjorava en escreix la situació en què es trobaven els camperols valencians. Ja en les guerres de germanies, la lluita dels camperols es centrava en el rebuig dels drets senyorials sobre les terres dels musulmans expulsats i en la denúncia de l’explotació a que estaven sotmesos per part dels nobles. Les classes populars aprofitaren la mort sense descendència de Carles II per tornar a fer llurs reivindicacions. Els motius per decantar-se per un o altre pretendent foren, doncs, econòmics i socials: els camperols de reialenc, l’alt clergat i la noblesa es posicionaren en favor de Felip d’Anjou, mentre que la majoria de camperols, els mercaders i exportadors, el baix clergat, els gremis urbans i una part de la noblesa ho feren en favor de l’Arxiduc Carles. És per això que els independentistes del segle XXI agafem l’herència d’aquells camperols valencians del XVIII i eixim avui al carrer per denunciar que, com adés, les classes populars es veuen abocades a unes condicions laborals i econòmiques molt precàries, obligades a pagar els excessos del capitalisme financer. Els governs europeus proclamen l’obsolescència de la socialdemocràcia i la impossibilitat de la intervenció política en economia mentre injecten grans sumes de diners a les corporacions financere
s per sufragar les seues temeritats amb la concessió de milers d’hipoteques basura i retallen els drets dels treballadors. La crisi econòmica mundial produïda pel model capitalista desenvolupat, lluny d’obligar al replantejament d’aquest desenvolupament depredador, ha comportat el tancament de files per a la protecció i l’enduriment del liberalisme econòmic. Les classes populars s’han vist cada vegada més empobrides i la ciutadania, en general, ha assistit al desmantellament dels seus drets socials.
s per sufragar les seues temeritats amb la concessió de milers d’hipoteques basura i retallen els drets dels treballadors. La crisi econòmica mundial produïda pel model capitalista desenvolupat, lluny d’obligar al replantejament d’aquest desenvolupament depredador, ha comportat el tancament de files per a la protecció i l’enduriment del liberalisme econòmic. Les classes populars s’han vist cada vegada més empobrides i la ciutadania, en general, ha assistit al desmantellament dels seus drets socials. Al nostre territori, la terciarització de l’economia ha 
agreujat encara més les conseqüències d’un model econòmic obsolet. Tant el govern espanyol com el valencià han impulsat un model econòmic basat exclusivament en el turisme, de manera que únicament han proliferat l’especulació urbanística i el model d’ocupació temporal de l’hostaleria, abandonant per complet cap ajuda al sector primari (ans al contrari, l’encariment del sòl, feia que fóra més rendible abandonar les terres a l’espera d’una futura urbanització, que conrear-les) ni tampoc s’ha afavorit el sector secundari que no estiguera íntimament lligat amb el negoci de la rajola.
agreujat encara més les conseqüències d’un model econòmic obsolet. Tant el govern espanyol com el valencià han impulsat un model econòmic basat exclusivament en el turisme, de manera que únicament han proliferat l’especulació urbanística i el model d’ocupació temporal de l’hostaleria, abandonant per complet cap ajuda al sector primari (ans al contrari, l’encariment del sòl, feia que fóra més rendible abandonar les terres a l’espera d’una futura urbanització, que conrear-les) ni tampoc s’ha afavorit el sector secundari que no estiguera íntimament lligat amb el negoci de la rajola. Aquest abandó absolut de la conducció econòmica del país i la desenfrenada cursa pel botí immobiliari de “la nostra” corruptela política, han fet que el País Valencià presente algunes de les dades més preocupants d’Europa pel que fa a l’índex d’atur i el tancament d’empreses: el 21% de les empreses que van tancar el 2010 a l’Estat Espanyol eren valencianes.
I si l’especulació urbanística i la consegüent explosió de la bombolla immobiliària han augmentat greument les conseqüències de la crisi capitalista al País Valencià, les dades de La Plana -on no sols van proliferar abastament les constructores, promotores i immobiliàries, sinó que gran part de l’economia es sustentava en la indústria taulellera- no poden ser menys que esfereïdores. Segons informava Levante, ja el juliol de 2009, la província de Castelló triplicava l’atur, en gran mesura produït perquè el 10% de les taulelleres tancaven a causa de la crisi econòmica. Altres fonts parlen d’un 20% d’atur i de rècord en hipoteques executades a les comarques del nord, amb 2.120 de sol·licituds d’execucions hipotecàries al 2009 i un augment del 28’7% al primer trimestre del 2010. Les dades que mou l’Agencia Negociadora de Productos Bancarios revelen que més d’un 30% de les famílies endeutades van haver de retardar almenys en una ocasió durant el 2009 el pagament de la hipoteca per tindre problemes per arribar a final de mes. L’Instituto Nacional de Estadística parlava que durant el 2009 un total de 22.717 famílies de les comarques del nord del País Valencià van modificar les condicions de la pòlissa amb el seu banc. És a dir, una mitjana de 85 persones al dia acudien al seu banc amb aqueix propòsit.
A més, segons les dades de l’INEM de febrer de 2011, les comarques de La Plana Alta i La Plana Baixa sumen un total de 48.933 aturats, això sense tindre en compte la rebaixa practicada de les dades oficials d’aquells treballadors contractats unes poques hores en un mes o que estan rebent cursos de formació, cosa que incrementaria la xifra en un 34%, arribant als 66.524 aturats reals, la qual cosa implica que a La Plana tenim un atur del 29% de la població activa: 3 de cada 10 persones es troben aturades. I les poblacions que més afectades s’han vist són aquelles que tenien bona part de la seua ocupació en la indústria del taulellet, com Vila-real, La Vall d’Uixó, Borriana, Onda i Ribesalbes o Almassora, Borriol, Sant Joan de Moró i Castelló. Així com altres poblacions com Oropesa (on es troba la macro urbanització fantasma Marina d’Or) que té 1.481 aturats sobre una població total de 11.245 habitants i l’atur en el sector serveis representa el 53’21% del seu atur total.
I, segons les dades oficials de la Cámara de Comercio Industria y Navegación, en els anys 2008 i 2009 han tancat a La Plana 18.641 emprese
s. De les quals 6.764 estan íntimament lligades amb el negoci de la rajola: diverses empreses de la construcció, de pintura i revestiments, d’electricitat i fontaneria, i promotores i d’altres serveis immobiliaris. I aquestes cal sumar-los-hi les 86 empreses de la indústria de la ceràmica que han tancat, que si bé no semblen moltes, cal tenir en compte el volum d’ocupació que cadascuna representava i que les més “poderoses” no han tancat, però sí que han engreixat les xifres de l’atur a la nostra comarca amb els diversos ERES practicats.
s. De les quals 6.764 estan íntimament lligades amb el negoci de la rajola: diverses empreses de la construcció, de pintura i revestiments, d’electricitat i fontaneria, i promotores i d’altres serveis immobiliaris. I aquestes cal sumar-los-hi les 86 empreses de la indústria de la ceràmica que han tancat, que si bé no semblen moltes, cal tenir en compte el volum d’ocupació que cadascuna representava i que les més “poderoses” no han tancat, però sí que han engreixat les xifres de l’atur a la nostra comarca amb els diversos ERES practicats. És per això, que des de l'Esquerra Independentista de la Plana denunciem que l’autorregulació del mercat i la globalització imperant porten nefastes conseqüències per a les classes subalternes dels pobles i que la nostra comarca es veu abocada a una greu situació gràcies a la gestió irresponsable, caciquil i de lladregots dels nostres polítics. És l’hora de denunciar que aquesta crisi és la demostració que el sistema ha fet fallida; és l’hora de lluitar perquè no ens arrabassen els drets que com a treballadors i ciutadans hem assolit al llarg de la història de la Modernitat per mantindre a tota costa la globalització capitalista i els interessos dels privilegiats; és l’hora de construir noves praxis des de les bases: pensa globalment i actua localment!
ORGANITZA’T PER LA TEUA COMARCA!
CONSTRUEIX EL TEU PRESENT!
CONSTRUEIX EL TEU PRESENT!
