dijous, 7 d’abril de 2016

25abril: diada del País Valencià

Acte a Castelló de la Plana
En motiu de la commemoració del 25 d'abril, l'Esquerra Independentista de la Plana hem organitzat aquesta convocatòria a Castelló de la Plana pel divendres 22. 
Vos animem a que el dissabte 23 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a Sueca pel matí i a València per la vesprada.

XERRADA
"País Valencià: ni pacte social, ni reforma constitucional"
divendres 22 abril
19:00 xerrada
21:00 sopar popular
22:30 concert
Centre Social Autogestionat "La Cosa Nostra" 
carrer Sant Miquel, 2 · CASTELLÓ DE LA PLANA

A càrrec de Josep Villaroya, militant de l'assemblea comarcal de l'Horta d'Endavant (OSAN).


Manifest de l'Esquerra Independentista:

País Valencià, Països Catalans.
Ni pactes, ni renúncies.

Roda de premsa a València 14-04-2016
Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d'abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l'especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l'enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s'ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.
Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se'ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d'arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s'han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquests simples canvis institucionals ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l'Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l'estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l'Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de l'esquerra dels anys noranta, ni durant l'ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l'esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.

Autobús cap a Sueca i València des de la Plana
En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l'1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l'Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.

És cert que arreu dels Països Catalans s'ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d'esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s'ha desallotjat el PP després de dècades d'autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem. Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l'Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a la societat.

Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l'espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.

L'Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l'opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins a aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.

No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l'administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant econòmiques i d'infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s'aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.

Convocatòria de manifestació a Sueca i València
Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, la CUP, Arran i Endavant OSAN, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d'aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.

La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n'amaguem.

Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S'ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!

Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d'un cop per totes amb la Unió Europea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l'expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l'imperialisme que practica occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d'una classe sobre l'altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.

Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular