Manifest de l'Esquerra Independentista pel 9 d'octubre de 2015
La lluita és l'únic camí
Un 9 d'octubre més l'Esquerra
Independentista de València ix als carrers de la ciutat. Un any més
venim de barris, pobles i ciutats d'arreu de les nostres comarques
-de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó- a reivindicar la nostra
catalanitat des de fa 777 anys.
La nostra diada hui -i la nostra
lluita cada dia- ha d'enllaçar amb les lluites de les generacions
que van donar el bo i millor de les seues vides per a lluitar
contra l'explotació i l'opressió de tot tipus, per a conquerir la
llibertat de la nostra terra. I això hem de fer nosaltres, seguir el
seu exemple, els del poble agermanat, el dels i les maulets,
milicianes, maquis, i el de totes les lluitadores que durant els anys
70 i 80 no van dubtar a fer servir tots els mitjans de lluita. Hem
d'aconseguir que la seua flama es mantinga encesa, en homenatge a
elles i a ells, pel nostre passat de lluita. Però també, pel nostre
present i pel nostre futur, no podem abandonar els carrers, hem de
convertir els nostres llocs de treball i les nostres aules en espais
polítics, hem d'estar al costat de les que ocupen habitatges i
lluiten contra els desnonaments; hem de lluitar pels drets laborals i
socials; hem de defensar el territori de les agressions... Això és
la Unitat Popular, lluitar braç a braç a les barricades. Si el
present és de lluita, el futur és nostre.
Aquest any, el 2015, serà recordat al
País Valencià – i també a les Illes- per haver fet fora de la
majoria de les institucions municipals i autonòmiques els corruptes
i espanyolistes del Partido Popular. Després d'anys de
privatitzacions i retallades, de corrupció i saqueig, de menyspreu
cap al català i d’anticatalanisme... a una gran part de la
societat hi havia cansament i desencís, que es podia transformar en
organització i lluita. Tanmateix, l'estratègia de l'estat
espanyol i la seua burgesia passa per desviar la nostra ràbia cap a
les urnes, perquè saben que algunes coses han de canviar a fi que
tot continue substancialment igual. I per això, si cal, es
fomenta l'arribada al govern d'altres partits i es toleren els
tripartits. L'objectiu està clar: desviar la lluita del carrer a les
institucions. El missatge està clar: no cal que us mobilitzeu,
confieu en els vostres nous governants, delegueu en ells.
De moment, els desnonaments continuen,
i l'atur, i el treball precari, i la misèria... Nosaltres, com
sempre, continuarem refermant allò que sempre han dit les
candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense
carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca
institucional té poc sentit. No podem caure en l'errada del
delegacionisme. Hem de recordar una volta més que eixes
institucions, els ajuntaments i els parlaments autonòmics estan
limitats doblement: a nivell econòmic pels bancs, per les grans
empreses, pel Capitalisme; i a nivell polític, per les institucions
dels estats (espanyol i francès), per la seua Constitució i els
seus Estatuts, per les seues lleis.
La vertadera democràcia no és aquella
que es fa cada quatre anys als parlament autonòmics o als
ajuntaments, sinó la que es construeix dia a dia, a tots els Països
Catalans. Per a això cal bastir un contrapoder popular,
fonamentat en la confluència de les lluites socials en la Unitat
Popular per a aconseguir una terra lliure, sense explotació ni
opressió de cap tipus, d'homes i dones lliures, de pobles lliures.
L'estat espanyol és un estat
fallit, un estat en crisi perpètua. Un estat capitalista on,
cada vegada que les seues elits veuen perillar els seus privilegis,
recorre a la violència i a la guerra bruta. Feixisme i democràcia
parlamentària no són més que dues cares de la mateixa moneda: la
dictadura capitalista. Les elits de l'estat espanyol, i ací
també incloem les burgesies regionals, ho van fer en el 36, ho van
fer després de la mort de Franco amb la batalla de València, i ara
volen reactivar-la. Així ho fan ara mateix, de nou tornen a passejar
els seus gossos, amb o sense uniforme. Amb la connivència i la
complicitat dels aparells de l'estat, dels jutges i de la policia,
dels mitjans de comunicació i dels empresaris. No podem fer cap pas
enrere enfront del feixisme, cal combatre'l a tot arreu, amb tots els
mitjans. Això és la unitat d'acció!
El Capitalisme està en crisi, cada
vegada sectors més amplis del poble qüestiona la barbàrie d'aquest
sistema econòmic injust i explotador, així com el sistema
polític en què es basa, la democràcia parlamentària burgesa i les
seues institucions. El capitalisme ja fa anys que es va traure la
màscara i es mostra com el que és, el ha estat sempre: explotador i
opressor, que cerca nous mercats, noves víctimes, eixe és el
seu ADN. Per això necessiten acords com el TTIP, per a subordinar el
dret democràtic dels pobles als interessos d'unes minories que
s'enriqueixen encara més a costa nostra, per privatitzar encara més
esferes de les nostres vides, per a precaritzar-nos encara més, per
a retallar encara més drets socials i laborals... Això és el
capitalisme guerres imperialistes provocades pels estats i les
empreses capitalistes, homes i dones migrants fugint de la misèria,
persones que s'exilien i fugen de la barbàrie de la guerra. La
lluita dels Països Catalans també és la lluita internacionalista,
amb el poble grec, amb Kurdistan, amb Palestina, amb el Sàhara, amb
Euskal Herria, amb Cuba, amb Veneçuela, i amb tots els pobles on hi
ha lluita contra l'imperialisme, contra el capitalisme, contra el
feixisme.
I aquest any, especialment, també cal
denunciar i condemnar les dones assassinades a mans de la violència
masclista. Es tracta d’assassinats motivats per odi i menyspreu
cap a les dones de la societat patriarcal. Cap projecte polític no
ens serveix de res si encara hi ha dones assassinades, si encara hi
ha masclisme. La defensa de la vida i dels drets de les dones ha
de ser una prioritat absoluta de qualsevol projecte emancipador,
per la qual cosa s’han d’atacar els fonaments sobre els que
s’erigeix aquest sistema que ens ignora, silencia, terroritza,
relega, invisibilitza, menysprea i condemna a una vida de segona. El
Feminisme ha d'impregnar les nostres vides, la nostra lluita cada
dia.
Per tot això, hem de continuar cridant
ben clar i ben fort que «no hi ha prou amb votar». Votem o no
votem, cal continuar picant pedra, cal continuar lluitant. Cal que
ens organitzem, cal que ens formem, i cal que lluitem tots els dies
de l'any. Cal que als nostres barris i pobles s'obrin nous
centres autogestionats i ateneus, cal crear i reforçar les
plataformes contra l'atur, la precarietat i els desnonaments, cal que
defensem els nostres drets socials, el transport, la sanitat i
l'educació, cal també que ens organitzem en defensa del territori.
I sobretot, cal que el jovent enfortim les organitzacions com Arran i
SEPC, cal que els i les treballadores ens organitzem als nostres
llocs de treball i creem seccions sindicals de la COS, cal treballar
per crear candidatures rupturistes als ajuntaments allí on es donen
les condicions adequades, arrelades al poble, cal que donem resposta
a cada agressió masclista i plantar cara al patriarcat. I tot això
no podem fer-ho sols, sinó que cal unitat d'acció, treballar de
manera coordinada i horitzontal, cal organitzar-se, cal visió de
moviment, cal crear Unitat Popular.
La lluita és l'únic camí!
Independència, Feminisme i Socialisme!
Visca la Terra...!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
