dimecres, 23 de novembre del 2016

25-novembre: dia internacional contra les violències masclistes

Manifest de l'Esquerra Independentista:

Com cada any, l'Esquerra Independentista volem reivindicar el Dia Internacional contra les violències masclistes. I ho farem de manera convençuda, ferma i combativa fins a eradicar qualsevol tipus de violència masclista, perquè ja són 33 les dones assassinades als Països Catalans aquest any, i aquests assassinats només són la part visible de totes les violències masclistes que patim dia rere dia.

Per això és cada dia que cridarem ben fort que no es tracta de morts aïllades, sinó que són l'expressió més brutal del sistema patriarcal i capitalista. Cada crit, cada menyspreu, cada mirada, cada sou inferior pel mateix treball, cada anunci o acudit masclista, cada assetjament són la base que subjecta i perpetua aquest sistema de violència sobre les nostres vides. Violència que no només pateixen algunes dones, «per mala sort», «per males decisions», o perquè «viatjaven soles», sinó que patim totes en cada àmbit de la nostra vida. I no pas per culpa nostra, sinó pel simple fet de ser dones en un sistema patriarcal.

El patriarcat i el capitalisme ens ensenyen i imposen aquest paper de “víctimes” des de ben petites, nenes que esdevenim dones passives que no podem fer altra cosa que acceptar el nostre rol d'objecte, d'esclava domèstica al servei de les necessitats de qualsevol, menys les pròpies. Esperar que no ens matin, assumir la feminització de la pobresa i seguir suplint amb la nostra feina tota la feina reproductiva, amb resignació. Però tenim clar que no ens volem així, que ens volem vives i subjectes de les nostres vides i els nostres cossos, que des del feminisme de classe i combatiu el nostre paper emancipador és la clau de volta per tenir vides que valguin la pena viure.

Les dades sobre violències masclistes entre el jovent són alarmants. Les joves mostren una mentalitat envers les relacions sexoafectives basada en el control i la dependència, reforçada greument a través de les xarxes socials. La violència psicològica és tan o més devastadora que les agressions físiques i cal que estiguem atentes a les aules per combatre-la amb contundència. Per això, exigim eines reals per combatre les violències masclistes quan es presenten als centres d'ensenyament, tant bàsic com superior, perquè les dones poguem ser realment llires durant l'etapa d'ensenyament. Sabem que l'educació és la principal eina per combatre les violències masclistes d'arrel. Alhora, cal que impregnem les aules de feminisme i que exigim un ensenyament coeducatiu que trenqui amb els rols de gènere que ens imposa la societat patriarcal.

No podem esperar res de les institucions: ni polítiques, amb les seves lleis masclistes, ni judicials, que posen en dubte les agressions que patim, ni policials, que ens reprimeixen quan els convé, ja que només han demostrat que no funcionen per tal d'eradicar el masclisme, sinó que el perpetuen. I no podem esperar més, perquè ens hi va la vida, perquè estem fartes que ens matin davant de la indiferència més absoluta, i perquè estem fartes de treballar sense reconeixement, de cobrar menys, de no poder estimar com vulguem, de no poder tornar a casa a la nit soles, de passar por. Ja no tenim por, sinó que passem a l'autorganització feminista, l’autodefensa.

Altres institucions, com l'Església catòlica i la Patronal, també intenten mantenir els seus privilegis a costa de les nostres vides, del nostre treball i dels nostres cossos, però les dones no pensem obeir les seves proclames: desobeirem i combatrem la misogínia de l'arquebisbe Cañizares, que té tota la raó quan diu que el feminisme ataca el seu model de família patriarcal, la de Joan Rosell, que intenta amagar les misèries del sistema capitalista afirmant que el fet que les dones treballem en l'àmbit productiu dificulta que hi hagi treball per a totes, i desobeirem i combatrem cadascuna de les violències masclistes que suporten aquest sistema d'opressió.

Lluitarem com fan les companyes teleoperadores fent vagues contra la precarietat laboral que els imposen amb el nou conveni, com van fer les companyes a Tarragona denunciant que la pressió estètica és masclisme, com les companyes de Palma reclamant un avortament lliure i gratuït. Com les dones de Paicam, (Plataforma d’Afectades per Institut d’Avaluacions Mediques) que són un exemple de lluita per un dret social bàsic, el dret a emmalaltir amb dignitat, com Les kellys, cambreres d’hotel que s’autorganitzen per defensar els seus drets. Com han fet les companyes d’Argentina, Mèxic i Bolívia, cridant que si no valen les nostres vides, que produeixin sense nosaltres, i com fan cada dia tantes dones empoderant-se enfront de cada agressió masclista que patim.

I suportarem la repressió juntes, com sempre, als carrers i sabent que qualsevol canvi només pot anar de baix a dalt, i que l'eradicació dels feminicidis i de totes les violències masclistes passa de manera necessària per l'autoorganització del moviment feminista, l'empoderament i l'autodefensa per part de les dones, i per l'aposta ferma pel feminisme de totes en cada àmbit de les nostres vides.

Ens volem vives i amb vides dignes!
Països Catalans, 25 de novembre de 2016


Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

dilluns, 3 d’octubre del 2016

9 d'octubre: diada del País Valencià

Manifest de l'Esquerra Independentista:
Ja fa més d’un any de la desfeta del PP i del canvi de govern a les principals institucions del País Valencià. Ara, els que hi manen són el PSOE, Compromís i Podemos. Darrere queden més de vint anys d’hegemonia del PP: polítiques reaccionàries, caciquisme i corrupció, espanyolisme ranci i destrucció del territori… Semblava que s’obria un nou cicle, però més d’un any després, el panorama no és molt millor, perquè la crisi que viu el País Valencià -com la resta dels Països Catalans- no és conjuntural, sinó estructural. Els problemes no han estat, només, l’esclafit de la bombolla immobiliària, ni els anys de govern del PP, sinó que els problemes són més profunds: les pròpies dinàmiques del capitalisme i la inserció a l’estat espanyol i a la Unió Europea.
Així la situació econòmica del País Valencià, continua exactament igual, o pitjor tant per a l’agricultura com per al teixit industrial, i s’ha agreujat encara més el monoconreu del turisme. Tampoc no ha millorat l’infrafinançament que pateixen les nostres comarques i ha augmentat la dependència del FLA, i la taxa de risc de pobresa afecta el 20’5% de la població. I si s’han creat més llocs de treball en els darrers anys, ha estat possible a l’augment de la precarització. Sí, l’estat espanyol espolia el País Valencià i la resta dels Països Catalans, però també ens empobreixen les polítiques de les elits i les classes dominants autòctones. I això no ha canviat amb el nou govern autonòmic, que tot just s’ha limitat a gestionar una mica millor les engrunes que ens donen.
Quant a la destrucció del territori, de moment s’han aturat els megaprojectes i les noves urbanitzacions. Tanmateix, aquesta treva sembla que és causa més aviat de la fi de la bombolla immobiliària, i no tant de les polítiques del govern valencià. Què passarà quan finalitze aquest cicle i s’hi torne al mateix model? Podrà o gosarà el govern valencià canviar les lleis que han desregulat la gestió del sòl les darreres dècades? I podríem parlar dels incendis, en el portem d’any, al País Valencià ja han cremat més de 7.000 hectàrees. Enguany no poden llançar les culpes al govern del PP, a les seues retallades.
I si parlem d’educació o sanitat, les coses no canvien gaire. Continua la gestió privada dels equipaments sanitaris públics i també es manté l’actual sistema classista de concerts en l’educació, i l’actual govern simplement s’ha limitat a frenar aquest procés, però no a revertir-lo. De moment no hi ha cap pla de xoc per acabar amb els privilegis de l’escola privada i els seus concerts.
D’altra banda, el masclisme ha continuat assassinant i violant dones. La violència contra les dones es continua exercint des de l’Església. El masclisme continua actuant contra les dones a les empreses i als carrers, a la publicitat i al sistema educatiu. Cap govern del canvi ha evitar açò, ni pot fer-ho. Perquè l’única manera de fer-ho és enderrocant el patriarcat!
Les dues dècades de govern del PP van suposar un atac constant, conscient i planificat contra la identitat del País Valencià, per anorrear tot allò que suposa de trets compartits amb la resta dels Països Catalans, sobretot la llengua. La intenció ha estat clara: folkloritzar la nostra cultura, diluir-la dins de la identitat espanyola. Després de més d’un any de PSOE-Compromís-Podemos, continuem sense mitjans de comunicació propis (RTVV), sense rebre les emissions en català des d’altres territoris (TV3, IB3…), sense el requisit lingüístic en l’administració pública, continuem amb una educació que no garanteix l’ús ni l’aprenentatge del valencià als diferents nivells educatius…
No es tracta, doncs, d’una nova reforma constitucional o d’un valencianisme regionalista que persegueix un nou encaix del País Valencià en el projecte espanyol, ni tampoc d’aconseguir un «poder valencià» a Madrid. No es tracta doncs d’una millora del finançament autonòmic o d’una major transferència de competències. No volem pidolar les engrunes ni gestionar la misèria. La retòrica i les polítiques del nou govern valencià no frenen la depauperació de les classes populars al País Valencià, sinó més aviat per posar pedaços, per frenar una resposta més contundent. Això és continuar a l’atzucac.
Ara és el moment de compartir la necessitat d’un projecte d’alliberament social, un projecte per a construir el socialisme i el feminisme als Països Catalans, com a única via per enderrocar l’explotació i l’opressió, tant nacional com de classe i de gènere. Ara és el moment de donar el nostres suport a les lluites com les que han dut a terme els treballadors i les treballadores d’arreu del país, com els de l’empresa Esfosa enfront les contínues coaccions i extorsions que han patit i pateixen. És el moment de donar suport a la lluita antifeixista front als discursos d’odi que proliferen; o de donar suport a les lluites dels barris contra l’especulació que no s’atura.
Ara toca continuar la construcció nacional dels Països Catalans com l’únic projecte que afirma la plena sobirania per al País Valencià. Perquè no ens podem permetre projectes que ens esquarteren més, que ens divideixen més, que ens marquen diferents estratègies i diferents velocitats. Perquè som una nació, perquè som un poble, ara toca construir els Països Catalans des de les perifèries, des del País Valencià, des de les Illes, des de la Catalunya Nord i des de la Franja. Perquè els Països Catalans som un poble, compartim una lluita i anhelem un mateix futur.

València, Diada del 9 d’Octubre de 2016 

diumenge, 24 d’abril del 2016

1maig: dia de la classe treballadora

L'Esquerra Independentista de la Plana, hem preparat una xerrada amb les representants nacionals de cada organització de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans pel dissabte 30 d'abril, en commemoració del dia de la classe treballadora.

A més, el diumenge 1 de maig, com a organització integrant de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, hem convocat la jornada de mobilització que també tindrà lloc a Castelló de la Plana i que porta per lema "Només lluitant tenim futur". 

dissabte 30 abril 2016

19:00 - XERRADA
a càrrec de representants de les organitzacions:
Arran, COS, CUP, Endavant (OSAN) i SEPC
 
21:00 - sopar popular (amb opció vegetariana)
 
22:30 - concert
 
Centre Social Autogestionat "La Cosa Nostra"
carrer Sant Miquel, 2 · CASTELLÓ DE LA PLANA





diumenge 1 maig 2016

12:00 - MANIFESTACIÓ
             plaça de la Independència

14:00 - dinar popular (amb opció vegana)
             fira d'entitats
             plaça l'Ereta

15:00 - concert i cafenet
             plaça l'Ereta
             CASTELLÓ DE LA PLANA








Manifest de l'Esquerra Independentista: 

Reformes laborals, dictadura del deute, concertines, TTIP...
LA UNIÓ EUROPEA ENS CONDEMNA A LA PRECARIETAT

Aquest 1r de maig, diada internacional de la classe treballadora, des de l'Esquerra Independentista ens veiem obligades a assenyalar a la Unió Europea i la lògica capitalista-patriarcal que regeix la seua acció, com a culpables del que s'ha mal anomenat "crisi de les refugiades". Lluny de trobar-nos enfront del que alguns consideren una qüestió transitòria que depén d'una bona gestió per part dels seus estats membre, nosaltres sabem que precisament és ara quan s'està manifestant el veritable rostre d'aquesta estructura imperialista.


S'evidencia així que aquella visió de la UE com a agent democratitzador i pacificador a Europa i al món no és més que una fal•làcia, ideologia al servei del capital. Enfront de tal visió, el conjunt del nostre moviment defensem que la principal funció de la UE és garantir l'acumulació de capital de les burgesies europees i fer-les més competitives dins una lògica global dominada per un capitalisme salvatge. És únicament des d'aquesta interpretació que podrem entendre la negociació i aplicació del tractat UE-Turquia que impedeix la lliure circulació de persones, aixecant barreres i fronteres racistes contra qui pateixen una guerra creada per l'imperialisme ianqui-europeu, així com contra les qui pateixen la misèria econòmica i social derivada dels plans d'ajust estructural imposats també per l'imperialisme atlantista.


I és també des d'aquesta mateixa interpretació que sabem que ja existeix una eixida planificada a l'actual crisi estructural del capitalisme. Una eixida que a costa de l'augment de l'explotació a la classe treballadora internacional permetria a les grans burgesies seguir acumulant capital. Es diu reformes laborals i pacte de la competitivitat, mitjançant les quals s'eliminen les poques garanties de defensa dels drets laborals amb què comptàvem la classe treballadora per pal•liar l'explotació en el treball assalariat. Es diu euro i dictadura del deute que imposa als governs titelles dels diferents estats d'Europa les condicions d'austericidi social per poder fer front al seu pagament. S'anomena també TTIP, TISA i qualsevol tractat que en definitiva perseguisca desposseir al màxim la classe treballadora, eliminar o privatitzar els pocs serveis públics dels quals encara gaudim, reduir salaris, aprofundir en reformes laborals encara més agressives. Tot pel pagament d'un deute il•legítim que les classes populars no hem generat i per ampliar els guanys de les grans corporacions multinacionals.


Les afectades com sempre som les mateixes, la classe treballadora. Les 880.000 joves a l'atur als Països Catalans. Les migrades, les 'expulsades de la seua terra per les guerres imperialistes i posteriorment retornades a la mateixa per l'aplicació de lleis racistes o que, en els millors dels casos, sobreviuen en condicions de vida pèssimes a camps de refugiades. I les dones, les doblement explotades, les que cobren menys i treballen més, les invisibilitzades per un patriarcat que les obliga a assumir a la llar tots aquells serveis que el capitalisme privatitza.


No es tracta per tant de pensar quants noms i cognoms apareixen als papers de Panamà, això no converteix a la resta dels oligarques europeus que acumulen tota la riquesa i les propietats en menys explotadors. No és tampoc una qüestió de corrupció de les institucions, perquè mentre que aquestes formen part del sistema capitalista patriarcal seran inherentment corruptes i estaran al servei de les classes dominants. Es tracta de plantejar una alternativa real a l'Europa del capital i la seva estructura institucional, la Unió Europea, i aquesta és la màxima aspiració de l'Esquerra Independentista, la de construir un país internacionalista d'acollida en el marc d'una Mediterrània dels pobles. La d'eliminar qualsevol tipus d'explotació i alçar una societat sense classes ni patriarcat, en un món sense guerres. 

Perquè la Unió Europea ens condemna a la precarietat! 
SOM CLASSE TREBALLADORA, SOM PAÏSOS CATALANS!

dijous, 7 d’abril del 2016

25abril: diada del País Valencià

Acte a Castelló de la Plana
En motiu de la commemoració del 25 d'abril, l'Esquerra Independentista de la Plana hem organitzat aquesta convocatòria a Castelló de la Plana pel divendres 22. 
Vos animem a que el dissabte 23 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a Sueca pel matí i a València per la vesprada.

XERRADA
"País Valencià: ni pacte social, ni reforma constitucional"
divendres 22 abril
19:00 xerrada
21:00 sopar popular
22:30 concert
Centre Social Autogestionat "La Cosa Nostra" 
carrer Sant Miquel, 2 · CASTELLÓ DE LA PLANA

A càrrec de Josep Villaroya, militant de l'assemblea comarcal de l'Horta d'Endavant (OSAN).


Manifest de l'Esquerra Independentista:

País Valencià, Països Catalans.
Ni pactes, ni renúncies.

Roda de premsa a València 14-04-2016
Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d'abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l'especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l'enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s'ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.
Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se'ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d'arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s'han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquests simples canvis institucionals ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l'Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l'estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l'Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de l'esquerra dels anys noranta, ni durant l'ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l'esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.

Autobús cap a Sueca i València des de la Plana
En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l'1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l'Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.

És cert que arreu dels Països Catalans s'ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d'esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s'ha desallotjat el PP després de dècades d'autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem. Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l'Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a la societat.

Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l'espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.

L'Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l'opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins a aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.

No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l'administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant econòmiques i d'infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s'aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.

Convocatòria de manifestació a Sueca i València
Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, la CUP, Arran i Endavant OSAN, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d'aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.

La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n'amaguem.

Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S'ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!

Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d'un cop per totes amb la Unió Europea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l'expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l'imperialisme que practica occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d'una classe sobre l'altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.

Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

dimarts, 8 de març del 2016

8 de març. Dia internacional de la dona treballadora.

Manifest de l’Esquerra Independentista en motiu de la diada del 8 de Març

L’Esquerra Independentista tornem a sortir al carrer. Aquest cop, i com cada any, en motiu del 8 de Març, dia de les Dones Treballadores. A diferència del què poden opinar alguns sectors de la societat catalana, la feina feminista encara no està feta i cal que seguim lluitant amb més intensitat que l’any anterior.

Seguim estant explotades, oprimides i discriminades com a dones i en tots els àmbits de les nostres vides pels sistemes en els què estem sotmeses: el patriarcat i el capitalisme. I encara més en l’actual context de crisi econòmica, social i política on cada cop queda més explícit que pobresa és nom de dona.

Seguim explotades en el món laboral productiu on, en el cas de les joves només 1 de cada 4 disposem de contractes laborals, cobrem un 20% menys per fer la mateixa feina que un home, on som les dones les que més disposem de contractes a temps parcial i en els sectors laborals més precaris, on és degut als salaris baixos que disposem de menys condicions de prestacions d’atur. A més, les dones pensionistes cobren un 38% menys que els homes i, un cop jubilades, després de tota una vida de treball assalariat i no assalariat ni reconegut, sovint no tenim cobertes les necessitats bàsiques.

Seguim discriminades i explotades perquè segueix existint la divisió sexual del treball, on s’atorguen feines concretes en funció de si ets biològicament una dona o un home així com de les necessitats del mercat econòmic capitalista. El treball reproductiu i de cures, com pot ser la criança i cura dels fills i filles així com de la gent gran o les familiars malaltes, està totalment atribuït a les dones i a més no està reconegut com a treball. Seguim explotades i discriminades quan reivindiquem a partir del sindicalisme millores laborals i som ignorades o acomiadades en els pitjors dels casos.

El manteniment de la vida quotidiana de les persones segueix sent una tasca atorgada a les dones i completament menystinguda i invisibilitzada a nivell social i institucional. A més, degut a les polítiques ferotges neoliberals de privatització i retallades de serveis públics i socials, hem estat les dones les que hem hagut de pagar-ne les conseqüències.

L’impacte d’aquestes polítiques de retallades han fet que moltes famílies hagin estat capaces de sobreviure gràcies a les xarxes familiars dutes a terme per dones, mares i àvies que han hagut d’augmentar encara més es seves hores i dedicació tasques domèstiques i de cures. Lleis que anaven en el camí d’afavorir la corresponsabilització del treball reproductiu entre dones i homes, com la llei de dependència, han estat assassinades pel neoliberalisme. El capitalisme i el patriarcat tenen efectes immediats en l’empitjorament de la qualitat de vida de les dones així com de l’augment de les desigualtats entre dones i homes.

A més, la mitjana d’assassinats de dones a mans d’homes als Països Catalans en el que portem de 2016 és d’una cada setmana. No existeix cap mena de resposta política per part de les institucions per aturar la violència masclista, i no només els feminicidis, sinó totes les expressions de violència masclista que succeeixen en la nostra vida quotidiana que preparen el terreny per legitimar al patriarcat fins al punt d’ésser capaços de cometre un assassinat. És per això que ens trobem en un context de terrorisme patriarcal.

La gran majoria dels centres educatius no disposen de protocols d’abordatge de violència masclista, el sistema judicial serveix només per protegir els privilegis dels poderosos, on es criminalitzen a les dona agredides i es protegeixen als agressors.

Seguim oprimides perquè no existeix el dret al propi cos: existeixen lleis que ens impossibiliten afrontar la maternitat com a dones sense poder decidir lliurement com i quan volem fer-ho; existeixen lleis que no ens permeten avortar lliure i gratuïtament i en el cas de les menors d’edat, amb 16 anys podem ser explotades en el món laboral però no podem avortar lliurement sense demanar permís als pares.

Seguim discriminades quan expressem la nostra sexualitat, perquè quan aquesta no és heteronormativa no entrem en els paràmetres de la “normalitat” i n’estem fartes: volem viure i estimar lliurement com a lesbianes i trans.

Seguim discriminades quan rebem atacs i insults masclistes quan participem de la màxima expressió de l’espai públic: el parlament. Quan ens reprimeixen per lluitar com a feministes, com a les Encausades de Mallorca. Som reprimides cada cop que qüestionem al capitalisme i al patriarcat, i és per això que és tant necessària la lluita feminista.

La lluita feminista ens permet fer trontollar els fonaments de qui ens explota i ens oprimeix. És per aquest motiu que les organitzacions de l’Esquerra Independentista som feministes: perquè si no entenem la necessitat d’enderrocar al patriarcat de les nostres vides, així com també el capitalisme, estarem reproduint vells sistemes d’explotació i opressió contra les dones, i és per això que no només sense les dones no hi ha revolució sinó que la revolució serà feminista o no serà. Juntes som més fortes per lluitar contra qui no ens deixa gaudir d’una vida digna.

Sortim plegades al carrer, per aconseguir transformacions reals d’estructures i consciències. El moviment feminista català cada cop és més gran i fort, i és en base a la voluntat d’uns Països Catalans feministes que hem de continuar treballant cada dia, des dels nostres diferents fronts de lluita, barris, viles, pobles i ciutats.

No aturarem la nostra lluita feminista fins veure els Països Catalans independents, feministes i socialistes!
Visca la lluita feminista!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular