Aquest mes
de maig iniciem des de totes les organitzacions de l’esquerra
independentista una dinàmica de treball conjunt amb l’objectiu de
denunciar els feminicidis i combatre’n les causes, o si més no,
afegir-hi el nostre granet de sorra a aquesta lluita que en aquests
moments sentim que és la punta de llança del moviment feminista dels
Països Catalans i d’arreu del món.
Per
nosaltres els feminicidis són la part més visible de les violències
que patim les dones. Una violència que considerem estructural i
funcional al sistema capitalista-patriarcal, és a dir, que no es tracta
pas d’una xacra social o tara del sistema, sinó que les seves arrels
són profundes i tenen molt a veure amb el paper que, des d’un punt de
vista econòmic, tenen les dones a la nostra societat. Som la subclasse
de la classe treballadora, les que ocupem els pitjors llocs en el món
laboral, les esclaves domèstiques que sostenim la cura dels altres a
costa del nostre temps ila nostra salut. El patriarcat capitalista
necessita relegar-nos a una condició d’infrapersona per apropiar-se del
nostre treball sense rendir comptes i és aquesta mateixa condició la
que fa que siguem objectes de la violència. Si volem acabar amb els
feminicidis, cal anar a l’arrel i acabar amb el masclisme que impregna
totes les esferes de la realitat.
El dilluns
1 de maig, dia de la classe treballadora, volem denunciar un dels
mecanismes masclistes més flagrants i invisibilitzats: la desigualtat
salarial entre homes i dones. En els Països Catalans aquesta
diferència arriba al 26%. Gran part d’aquesta diferència té a veure
amb la discriminació salarial directa, és a dir, amb el fet que dues
persones fent la mateixa feina, produint el mateix valor, cobren menys
en funció del seu sexe. I una altra part té a veure amb el que
anomenem discriminació salarial indirecta, que és la conseqüència de
les diferències que hi ha en les feines que ocupen home i dones.
La
desigualtat salarial està determinada per tres factors: la segregació
horitzontal, la vertical i la jornada a temps parcial. La segregació
horitzontal és aquella que fa que els llocs ocupats majoritàriament
per dones tinguin pitjors salaris i siguin les feines menys valorades.
La segregació vertical és aquella que fa que, com més es puja en
l’escala salarial, com més responsabilitat i prestigi té un determinat
lloc de treball, menys dones trobem. En canvi, quan ens fixem en el
tipus de jornades laborals, les dones som una majoria aclaparadora pel
que fa a contractes a temps parcial, amb la reducció de salari i
cotització corresponent, ja que la conciliació familiar recau sobre
les nostres espatlles.
En
definitiva, la desigualtat salarial és un fenomen complex on intervenen
múltiples factors, que no canviarà si no l’abordem de forma
específica, generant canvis estructurals a nivell econòmic, social, i
cultural. És una conseqüència directa del masclisme que condemna les
dones a tenir vides precàries i, en el pitjor dels casos, a la pobresa.
És una forma de violència en si mateixa que ens fa més vulnerables a
altres formes de masclisme, ja que no permet la nostra independència
econòmica i, per tant, ser subjectes plenes de la nostra vida.
Ja n’hi ha prou, ens volem vives i amb vides dignes!
Visca la lluita de la classe treballadora i visca la lluita feminista!
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
