Manifest
de l’Esquerra Independentista en motiu de la diada del 8 de Març
L’Esquerra
Independentista tornem a sortir al carrer. Aquest cop, i com cada
any, en motiu del 8 de Març, dia de les Dones Treballadores. A
diferència del què poden opinar alguns sectors de la societat
catalana, la feina feminista encara no està feta i cal que seguim
lluitant amb més intensitat que l’any anterior.
Seguim
estant explotades, oprimides i discriminades com a dones i en tots
els àmbits de les nostres vides pels sistemes en els què estem
sotmeses: el patriarcat i el capitalisme. I encara més en l’actual
context de crisi econòmica, social i política on cada cop queda més
explícit que pobresa és nom de dona.
Seguim
explotades en el món laboral productiu on, en el cas de les joves
només 1 de cada 4 disposem de contractes laborals, cobrem un 20%
menys per fer la mateixa feina que un home, on som les dones les que
més disposem de contractes a temps parcial i en els sectors laborals
més precaris, on és degut als salaris baixos que disposem de menys
condicions de prestacions d’atur. A més, les dones pensionistes
cobren un 38% menys que els homes i, un cop jubilades, després de
tota una vida de treball assalariat i no assalariat ni reconegut,
sovint no tenim cobertes les necessitats bàsiques.
Seguim
discriminades i explotades perquè segueix existint la divisió
sexual del treball, on s’atorguen feines concretes en funció de si
ets biològicament una dona o un home així com de les necessitats
del mercat econòmic capitalista. El treball reproductiu i de cures,
com pot ser la criança i cura dels fills i filles així com de la
gent gran o les familiars malaltes, està totalment atribuït a les
dones i a més no està reconegut com a treball. Seguim explotades i
discriminades quan reivindiquem a partir del sindicalisme millores
laborals i som ignorades o acomiadades en els pitjors dels casos.
El
manteniment de la vida quotidiana de les persones segueix sent una
tasca atorgada a les dones i completament menystinguda i
invisibilitzada a nivell social i institucional. A més, degut a les
polítiques ferotges neoliberals de privatització i retallades de
serveis públics i socials, hem estat les dones les que hem hagut de
pagar-ne les conseqüències.
L’impacte
d’aquestes polítiques de retallades han fet que moltes famílies
hagin estat capaces de sobreviure gràcies a les xarxes familiars
dutes a terme per dones, mares i àvies que han hagut d’augmentar
encara més es seves hores i dedicació tasques domèstiques i de
cures. Lleis que anaven en el camí d’afavorir la
corresponsabilització del treball reproductiu entre dones i homes,
com la llei de dependència, han estat assassinades pel
neoliberalisme. El capitalisme i el patriarcat tenen efectes
immediats en l’empitjorament de la qualitat de vida de les dones
així com de l’augment de les desigualtats entre dones i homes.
A
més, la mitjana d’assassinats de dones a mans d’homes als Països
Catalans en el que portem de 2016 és d’una cada setmana. No
existeix cap mena de resposta política per part de les institucions
per aturar la violència masclista, i no només els feminicidis, sinó
totes les expressions de violència masclista que succeeixen en la
nostra vida quotidiana que preparen el terreny per legitimar al
patriarcat fins al punt d’ésser capaços de cometre un assassinat.
És per això que ens trobem en un context de terrorisme patriarcal.
La
gran majoria dels centres educatius no disposen de protocols
d’abordatge de violència masclista, el sistema judicial serveix
només per protegir els privilegis dels poderosos, on es
criminalitzen a les dona agredides i es protegeixen als agressors.
Seguim
oprimides perquè no existeix el dret al propi cos: existeixen lleis
que ens impossibiliten afrontar la maternitat com a dones sense poder
decidir lliurement com i quan volem fer-ho; existeixen lleis que no
ens permeten avortar lliure i gratuïtament i en el cas de les menors
d’edat, amb 16 anys podem ser explotades en el món laboral però
no podem avortar lliurement sense demanar permís als pares.
Seguim
discriminades quan expressem la nostra sexualitat, perquè quan
aquesta no és heteronormativa no entrem en els paràmetres de la
“normalitat” i n’estem fartes: volem viure i estimar lliurement
com a lesbianes i trans.
Seguim
discriminades quan rebem atacs i insults masclistes quan participem
de la màxima expressió de l’espai públic: el parlament. Quan ens
reprimeixen per lluitar com a feministes, com a les Encausades de
Mallorca. Som reprimides cada cop que qüestionem al capitalisme i al
patriarcat, i és per això que és tant necessària la lluita
feminista.
La
lluita feminista ens permet fer trontollar els fonaments de qui ens
explota i ens oprimeix. És per aquest motiu que les organitzacions
de l’Esquerra Independentista som feministes: perquè si no entenem
la necessitat d’enderrocar al patriarcat de les nostres vides, així
com també el capitalisme, estarem reproduint vells sistemes
d’explotació i opressió contra les dones, i és per això que no
només sense les dones no hi ha revolució sinó que la revolució
serà feminista o no serà. Juntes som més fortes per lluitar contra
qui no ens deixa gaudir d’una vida digna.
Sortim
plegades al carrer, per aconseguir transformacions reals
d’estructures i consciències. El moviment feminista català cada
cop és més gran i fort, i és en base a la voluntat d’uns Països
Catalans feministes que hem de continuar treballant cada dia, des
dels nostres diferents fronts de lluita, barris, viles, pobles i
ciutats.
No
aturarem la nostra lluita feminista fins veure els Països Catalans
independents, feministes i socialistes!
Visca
la lluita feminista!
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
