Ja fa més d’un any de la desfeta del PP i del canvi
de govern a les principals institucions del País Valencià. Ara, els que
hi manen són el PSOE, Compromís i Podemos. Darrere queden més de vint
anys d’hegemonia del PP: polítiques reaccionàries, caciquisme i
corrupció, espanyolisme ranci i destrucció del territori… Semblava que
s’obria un nou cicle, però més d’un any després, el panorama no és molt
millor, perquè la crisi que viu el País Valencià -com la resta dels
Països Catalans- no és conjuntural, sinó estructural. Els problemes no
han estat, només, l’esclafit de la bombolla immobiliària, ni els anys de
govern del PP, sinó que els problemes són més profunds: les pròpies
dinàmiques del capitalisme i la inserció a l’estat espanyol i a la Unió
Europea.
Així la situació econòmica del País Valencià,
continua exactament igual, o pitjor tant per a l’agricultura com per al
teixit industrial, i s’ha agreujat encara més el monoconreu del turisme.
Tampoc no ha millorat l’infrafinançament que pateixen les nostres
comarques i ha augmentat la dependència del FLA, i la taxa de risc de
pobresa afecta el 20’5% de la població. I si s’han creat més llocs de
treball en els darrers anys, ha estat possible a l’augment de la
precarització. Sí, l’estat espanyol espolia el País Valencià i la resta
dels Països Catalans, però també ens empobreixen les polítiques de les
elits i les classes dominants autòctones. I això no ha canviat amb el
nou govern autonòmic, que tot just s’ha limitat a gestionar una mica
millor les engrunes que ens donen.
I si parlem d’educació o sanitat, les coses no
canvien gaire. Continua la gestió privada dels equipaments sanitaris
públics i també es manté l’actual sistema classista de concerts en
l’educació, i l’actual govern simplement s’ha limitat a frenar aquest
procés, però no a revertir-lo. De moment no hi ha cap pla de xoc per
acabar amb els privilegis de l’escola privada i els seus concerts.
D’altra banda, el masclisme ha continuat assassinant i
violant dones. La violència contra les dones es continua exercint des
de l’Església. El masclisme continua actuant contra les dones a les
empreses i als carrers, a la publicitat i al sistema educatiu. Cap
govern del canvi ha evitar açò, ni pot fer-ho. Perquè l’única manera de
fer-ho és enderrocant el patriarcat!
Les dues dècades de govern del PP van suposar un atac
constant, conscient i planificat contra la identitat del País Valencià,
per anorrear tot allò que suposa de trets compartits amb la resta dels
Països Catalans, sobretot la llengua. La intenció ha estat clara:
folkloritzar la nostra cultura, diluir-la dins de la identitat
espanyola. Després de més d’un any de PSOE-Compromís-Podemos, continuem
sense mitjans de comunicació propis (RTVV), sense rebre les emissions en
català des d’altres territoris (TV3, IB3…), sense el requisit
lingüístic en l’administració pública, continuem amb una educació que no
garanteix l’ús ni l’aprenentatge del valencià als diferents nivells
educatius…
No es tracta, doncs, d’una nova reforma
constitucional o d’un valencianisme regionalista que persegueix un nou
encaix del País Valencià en el projecte espanyol, ni tampoc d’aconseguir
un «poder valencià» a Madrid. No es tracta doncs d’una millora del
finançament autonòmic o d’una major transferència de competències. No
volem pidolar les engrunes ni gestionar la misèria. La retòrica i les
polítiques del nou govern valencià no frenen la depauperació de les
classes populars al País Valencià, sinó més aviat per posar pedaços, per
frenar una resposta més contundent. Això és continuar a l’atzucac.
Ara és el moment de compartir la necessitat d’un
projecte d’alliberament social, un projecte per a construir el
socialisme i el feminisme als Països Catalans, com a única via per
enderrocar l’explotació i l’opressió, tant nacional com de classe i de
gènere. Ara és el moment de donar el nostres suport a les lluites com
les que han dut a terme els treballadors i les treballadores d’arreu del
país, com els de l’empresa Esfosa enfront les contínues coaccions i
extorsions que han patit i pateixen. És el moment de donar suport a la
lluita antifeixista front als discursos d’odi que proliferen; o de donar
suport a les lluites dels barris contra l’especulació que no s’atura.
Ara toca continuar la construcció nacional dels
Països Catalans com l’únic projecte que afirma la plena sobirania per al
País Valencià. Perquè no ens podem permetre projectes que ens
esquarteren més, que ens divideixen més, que ens marquen diferents
estratègies i diferents velocitats. Perquè som una nació, perquè som un
poble, ara toca construir els Països Catalans des de les perifèries, des
del País Valencià, des de les Illes, des de la Catalunya Nord i des de
la Franja. Perquè els Països Catalans som un poble, compartim una lluita
i anhelem un mateix futur.
València, Diada del 9 d’Octubre de 2016
