Contra el patriarcat i el capital: Juntes trenquem el silenci!
Exigeixen que callem quan veiem que, dia rere dia, les nostres condicions de vida són més i més precàries.
I som nosaltres les que sostenim, amb la nostra feina no reconeguda, un
sistema que no para de recordar-nos que nosaltres i la nostra feina
valem menys. Pretenen que aguantem els governs que apliquen
retallades i privatitzacions que acaben recaient sobre les dones, que
ens precaritza i empobreix, més encara.
Sabem que l’any 2016 van ser assassinades 36 dones en mans
d’homes als Països Catalans, i amb tota la tristesa i impotència del món
sabem que no seran les últimes. Perquè per molt que des dels
estaments polítics, judicials, o dels mitjans de comunicació s’omplin la
boca de paraules de rebuig i desconcert davant de la cruesa dels
feminicidis, això no serveix de res. Necessitem que les nostres
vides esdevinguin una prioritat política. No s’acabarem amb l’assassinat
sistemàtic de dones fins que no s’abordin les profundes desigualtats
existents entre homes i dones.
Veient tota aquesta violència i discriminació, copsant com aquest
sistema ens situa en una posició totalment desigual, nosaltres no podem i
no volem estar callades, tranquil·les i obedients. Exercim l’autodefensa feminista a partir de l’autoorganització per fer-hi front cada vegada que el patriarcat ens colpeja en forma d’agressió estructural, física, sexual, verbal o simbòlica.
Utilitzen la imposició del silenci i la invisibilització com a mecanismes de control i poder. Però això s’ha d’acabar. Les
dones prendrem els carrers, les places i tots aquells espais que ens
semblin per reclamar allò que ens pertoca, volem la meitat de tot. Al cap i a la fi, i parafrasejant la companya Angela Davis: La lluita feminista és la idea radical que les dones som persones.
Com cada 8 de març, i com cada dia de l’any, cridem que juntes farem
que s’escolti la nostra veu i la de les dones que el patriarcat ha
silenciat, les veus ofegades que nosaltres no permetrem que caiguin en
l’oblit perquè no posarem el comptador a zero. Seguirem
legitimant tota resposta de lluita de cada dona que s’alci per defensar
els seus drets tant a la feina, com a casa, o al carrer.
Davant d’aquesta ofensiva, estenem la sororitat entre nosaltres.
Perquè sabem que juntes som més contundents a l’hora de combatre un
sistema que ens explota, anul·la, i jutja. Perquè, colze a colze amb les
lluitadores d’Esfosa, la PAICAM o les Kelly’s, aconseguim
autoorganitzar-nos des de la solidaritat i la desobediència, per plantar
cara als atacs i agressions constants que el patriarcat ens projecta,
per exemple, en forma de doble explotació. I és des d’aquí, des del que
es cou a la base de les lluites, on flamen les espurnes que el feminisme
encén cada vegada que les dones alcem la veu als carrers, a les cases, a
les institucions i als llocs de treball. Perquè tenim una
història de resistència que, malgrat els reiterats intents
d’invisibilitzar-la, ens empeny a arrelar-nos en les lluites que les
companyes van emprendre per bramar que, enguany, juntes seguim sent més
fortes!
Sabem que el patriarcat i el capitalisme confereixen una aliança fulminant, especialment per les dones.
Que cada dia, i especialment el 8 de març, no oblidem que lluitar
contra la violència masclista també és confrontar les polítiques
migratòries, racistes i classistes que retenen les nostres companyes a
les fronteres. Que és lluitar en contra l’Europa fortalesa que defensa
unes fronteres patriarcals on les dones pateixen múltiples opressions i
violència mentre són invisibilitzades. Lluitar contra la violència
masclista també és combatre la LGTBIfòbia. Combatre a qui vol reprimir-nos, patologitzar-nos i assimilar-nos, combatre els qui mercantilitzen la nostra sexualitat.
Així que, amb consciència i valor, prenem la lluita pel socialisme i la independència dels Països Catalans on no hi tingui cabuda el sistema patriarcal.
Perquè sense el feminisme, ni ens conformem, ni és possible una
societat lliure d’opressions. I sabeu que juntes farem córrer la veu:
“ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Juntes
desmantellarem aquest sistema que no busca el benestar de les persones,
sinó el seu màxim rendiment, perquè tenim dret a una vida digna que
valgui la pena ser viscuda.
Esquerra independentista dels Països Catalans:Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
