Avortarem! Amb les
vostres benediccions o sense.
El dret a la plena
sobirania reproductiva i el control sobre els nostres cossos és una
reivindicació històrica de les dones de la classe treballadora. Un
dret que, malgrat els avenços parcials, contínuament es veu
amenaçat com a mecanisme de disciplinament de les dones de les
classes populars, amb l’ajuda de l’Església i del capital. La
primera, per criminalitzar la sexualitat lliure i els efectes d’una
educació sexual ridícula, el capital per garantir mà d’obra
disciplinada per unes condicions de vida de misèria.
Fa molts anys que
lluitem, com vam lluitar per aturar l’anomenada Llei Gallardón, i
ho fem malgrat la repressió, com la que van patir les nostres
companyes de les illes jutjades per aturar aquesta llei. Lluitem com
han fet darrerament les dones a Argentina i Irlanda per aconseguir la
despenalització d’un dret tan bàsic com hauria de ser el
d’avortar. Nosaltres vam aconseguir aturar la Contrareforma de
l’Avortament, però encara avui dia les menors d’edat necessiten
autorització paterna per tal d’avortar. A Argentina, les
institucions van fer cas omís de la voluntat popular i els
avortaments clandestins seguiran matant centenars de dones de classe
obrera, que no es poden pagar un avortament en bones condicions.
L’Estat argentí és responsable d’aquestes morts, i l’Estat
espanyol és responsable dels perjudicis per a les menors a qui
destrossin la vida obligant-les a parir.
I a Andorra, on els
coprínceps són el bisbe de La Seu d’Urgell i el President de
l’Estat francés Macron, ens trobem un dels dos darrers llocs a
Europa en què encara és il·legal l’avortament en qualsevol
supòsit i termini. A Andorra l’avortament està prohibit fins i
tot en cas de violació, en cas de perill de vida per la mare, en cas
de malformació del fetus. A Andorra, les dones no tenen cap dret
sobre el seu propi cos, i es veuen obligades a marxar i avortar sota
una altra legislació, i discriminades absolutament si no s’ho
poden permetre. Per això, les dones més joves i les dones migrades
encara tenen més difícil l’accés a l’avortament en un indret
on et condemnen a fins a 3 anys de presó i 5 d’inhabilitació per
avortar.
A Andorra, igual que
a Argentina i a l’Estat espanyol, l’Església pren un paper
cabdal per frenar el nostre dret a decidir sobre els nostres cossos.
No ho fa sola, ni ho fa perquè sí, sinó en aliança amb els
estats, i al servei del capitalisme, com bé representen Macron a
l’Estat francès i al coprincipat d’Andorra o Rajoy, Sánchez i
Rivera a l’Estat espanyol. No és només qüestió de ser més o
menys catòlic, més o menys antiquat, el dret a l’avortament
lliure i gratuït és un dret fonamental per a la salut reproductiva
de totes les dones. Es tracta que les vides de les dones segueixen no
valent res per si soles. Tant és si morim, tant és si ens condemnen
a cuidar uns fills amb sous de misèria, tant és si ens allunyen de
qualsevol tipus de desenvolupament vital tot just en l’adolescència.
Sempre importa més la vida del fetus que la nostra, perquè no som
més que un mitjà per seguir tenint persones que treballin per ells.
La nostra salut, la
nostra vida i els nostres cossos no han d’estar al servei ni dels
mandats de cap Església ni dels dictats del capital. La restricció
al dret a decidir sobre la reproducció amb plenes garanties tant per
parir com per no fer-ho és l’enèsima expressió de misogínia i
doble moral classista que amenaça les dones de la classe
treballadora.
Això implica la
infantilització de les dones ja que, mentre sí que podem treballar,
no podem decidir sobre el nostre cos. I, tot i així, de res serveix
reconèixer el dret a avortar si l’objecció de consciència del
personal mèdic a la sanitat pública el boicoteja, fent-lo
impossible de manera gratuïta, alhora que ho deriven a les seves
consultes privades on la consciència es relaxa previ pagament.
Cal que l’avortament
estigui garantit per la sanitat pública, i que hi tinguin accés
totes les dones independentment de la seva renda, de si tenen papers
o no, de la seva edat. Aquesta és la manera de trencar amb la falsa
moral que fa que mentre les dones de classe alta poden buscar maneres
per avortar, les pobres no puguem. Perquè la prohibició de
l’avortament és una qüestió de classe.
Estem fartes i hi
plantarem cara. Sense vergonya ni remordiment per interrompre
qualsevol embaràs que no sigui desitjat. Plantarem cara per exigir
unes condicions de vida que ens permetin escollir amb totes les
garanties ser mares o no.
No, la vergonya no
és nostra, la vergonya és del bisbe de la Seu, la vergonya és de
Macron, de Sánchez, la vergonya és de tots els masclistes que
sustenten el patriarcat. Nosaltres ens sentim orgulloses de decidir
sobre els nostres cossos, tant si decidim tenir fills com si no, ens
sentim orgulloses de lluitar cada dia perquè les nostres vides
valguin la vida de viure.
Pel dret a
l’avortament lliure i cobert per la sanitat pública!
Pel dret a una salut
reproductiva plena!
Educació sexual per
decidir, anticonceptius per no avortar, avortament legal, lliure i
gratuït per no morir!
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
