8 de març: vaga general feminista!
No
aguantarem més els vostres privilegis
Per
què una vaga general feminista?
El
8 de març se celebra la Diada Internacional de les Dones
Treballadores, una jornada que expressa la lluita de milions de dones
que no tenen res més que la força de treball com a forma de vida.
De Chicago a Petrograd, passant per la lluita de les obreres de la
indústria tèxtil, de les treballadores domèstiques i del conjunt
de dones treballadores, que històricament han mantingut viva la
flama de la dignitat, contra l’explotació capitalista, patriarcal
i racista, que ens nega el dret a una vida digna i a una sobirania
plena com a dones, tant als Països Catalans com arreu del món.
“La
pobresa té nom de dona” no és pas una frase feta. La divisió
sexual del treball provoca que totes les tasques de la llar i les
tasques de reproducció i de cura que fem
les
dones pràcticament en solitari no tinguin valor reconegut, econòmic,
social ni institucional. Aquesta desvalorització és intencionada i
no té res a veure amb la importància ni la naturalesa d'aquestes
tasques, sinó amb el fet que s'han relegat històricament a l'àmbit
privat, domèstic, fora del món productiu, sense donar-los
un
valor econòmic ni social. I cal tenir ben present
que,
si deixéssim de fer aquestes tasques, cap de les persones que som
aquí
no hi seríem, perquè cuidar les persones dependents, cuidar dels
infants, procurar un envelliment digne a les persones grans, netejar,
fer el menjar, rentar la roba, etc. són tasques imprescindibles per
garantir el manteniment de la vida.
Les
que més patim les retallades i la regressió en drets socials, en
educació, en sanitat, en el sistema de pensions i en la no
implementació de la llei de dependència som les dones.
En
primer lloc, perquè aquestes retallades se sustenten en
el
treball de cures i reproductiu que fem
de
majoritàriament
les
dones: la responsabilitat d’aquest treball passa del sistema públic
a les llars i, per tant, recau
en
nosaltres, a qui històricament ens
han
adjudicat aquestes tasques. Hem
estat les dones les que hem sofert la cara més dura de la crisi
mentre l'Estat i les empreses es beneficien de tot aquest treball
invisibilitzat i imprescindible.
I,
en
segon lloc, perquè com a treballadores hem de patir també
l’explotació a la feina, i encara més si aquesta està associada
al paper de cuidadores que el capitalisme patriarcal ha destinat a
les dones pobres: netejar, rentar, cuinar i cuidar. Les dones som les
que tenim més contractes a temps parcial, jornades laborals més
curtes, percepció de salaris fins a un 26% per sota dels dels homes,
un menor reconeixement de la feina, etc. A més, unes pitjors
condicions durant la vida laboral impliquen cotitzacions més baixes
i, per tant, suposen prestacions més dolentes quan estem aturades,
jubilades, o fora del mercat laboral per altres motius. De fet, 2 de
cada 3 pensionistes que no arribem al salari mínim som dones. No
podem consentir que quan exercim de treballadores de la llar haguem
de patir un règim laboral semiesclau que ens jerarquitza per la
nostra procedència; no podem consentir que com a treballadores de la
llar no puguem accedir a la prestació d’atur: hem de gaudir dels
mateixos drets que qualsevol treballadora. El capitalisme patriarcal
es beneficia de la nostra sobreexplotació amb la situació de les
Kellys,
les cambreres de pisos, garants dels guanys multimilionaris de la
indústria turística, que precaritza i aboca les treballadores a
patir malalties cròniques . Denunciem també un atac contra les
dones per part de tribunals mèdics, que primen els interessos
econòmics abans que les nostres vides i dictaminen altes mèdiques
no justificades.
Tot
això amb unes institucions capitenajades per homes i dones amb
corbata dins de l’Estat espanyol i francès, que estan buides de
sobirania i en les que prima la lògica del mercat per sobre de les
persones. Aquestes persones sostenen un sistema autonòmic que ens
ofega i que, en comptes de garantir-nos una vida digna, ens retalla
llibertats, ens desposseeix i ens precaritza. Ho veiem a l’Estat
espanyol, que mentrestant accentua la recentralització del sistema
autonòmic amb el FLA i les retallades per poder pagar el deute
financer, o a l’Estat francès, amb l’actual reforma del Codi del
treball. I és que als Països Catalans només es podrà construir
una alternativa que garanteixi una vida digna per a les dones i per a
totes les classes populars, si és fora del regne d’Espanya i fora
de la UE.
No
ens alliberarem del capitalisme patriarcal sota un règim bastit en
el silenci, basat en la nostra hiperexplotació. Només serà
possible lluitant organitzades contra qui ens oprimeix, contra qui
trafica amb els nostres drets per aconseguir uns resultats més bons
a la borsa i als mercats.
Tenim
clar que això és una guerra. Una batalla entre el manteniment de la
vida o el capitalisme patriarcal i l’imperi del mercat. I és que
aquesta ha estat la lluita del feminisme des de fa molts anys: posar
la vida al centre.
Maltractades
com a treballadores, com a dones, com a mares, com a malaltes, com a
persones dependents, com a migrades, com a lesbianes, com a velles i
com a joves, ha arribat l’hora de dir prou a la pau social que van
decretar els partits i els sindicats del règim. I també ha arribat
l’hora de dir prou amb tota la complicitat, també de la mà del
sistema judicial, amb el sistema capitalista patriarcal, que
justifica, silencia o relativitza els assassinats, les agressions i
els maltractaments que avui dia patim les dones treballadores amb una
impunitat esfereïdora.
No
és pas casualitat que sigui un 8 de març i siguem les dones
treballadores -a l’atur, amb feines precàries, treballadores
domèstiques o amb persones dependents al nostre càrrec- les que
aixequem amb urgència la necessitat de trencar una normalitat
violenta contra totes nosaltres: la vaga general!
Per
tot això, aquest 8 de març sortim al carrer i exigim allò que com
a dones treballadores ens pertoca:
-
Derogar
la reforma laboral del 2012.
-
Perseguir
l’escletxa salarial d’avui i de demà (també les pensions i la
prestació d’atur).
-
Recuperar
i estendre els serveis públics relacionats amb la sanitat, els
serveis socials i l'atenció a les dones i a la infància: des
d’escoles bressols i hospitals fins als serveis de dependència.
Perquè les seves treballadores tinguin unes condicions dignes,
perquè puguin cobrir les necessitats col·lectives dignament i no
siguin un pou de precarietat i l’excusa per exigir la nostra doble
explotació a la llar.
-
Acabar
amb la segregació laboral de les persones trans.
-
Eliminar
el copagament en els serveis públics, des dels medicaments fins al
transport.
-
Combatre
l’assetjament a la feina, ja que l’àmbit laboral és un àmbit
més on rebem violència masclista i, sota la coacció de no perdre
la feina, ens veiem més desprotegides per tal de defensar-nos-en.
I
en definitiva, la lluita contra el capitalisme patriarcal i racista,
pel repartiment del treball, de la riquesa i per la cobertura social
de les necessitats d’atenció a la infància, a les persones
malaltes i dependents i a totes les persones. La lluita per totes
aquelles necessitats col·lectives que estan sent cobertes
majoritàriament amb el sacrifici, el menysteniment i amb una
violència estructural insuportable per les dones treballadores.
Perquè la nostra condició no és la mateixa que la de les dones
propietàries, les portaveus del capital i dels partits que
qüestionen l’existència de la violència masclista. Perquè
nosaltres lluitarem fins al final per la senzilla raó que ens hi va
la vida.
Per
què serveix una vaga?
La
vaga general és una demostració de força en la mesura en què
s’atura la producció (sí, si ets home, també has de fer vaga al
teu lloc de feina), el transport i la circulació de mercaderies, la
provisió de serveis (universitats, per exemple) i per, descomptat,
el consum. El dia de la vaga no es consumeix!
Els
drets són col·lectius, així com ho és la lluita. És necessari
que totes i tots plantem cara a aquest sistema econòmic, polític i
social que ens ofega i ens esclavitza.
Tenim
el poder de canviar moltes coses, tenim el poder d’aturar-ho tot.
Però cal que ho fem plegades.
Com
puc participar-hi?
Si
ets dona, ets la protagonista.
Tens
centre de treball?
-
Organitzem
la vaga i les mobilitzacions al nostre centre de treball: acudeix a
les assemblees que l’esquerra sindical està convocant als
centres., Si no en trobes cap, pots promoure una assemblea de
treballadores o posar-te en contacte amb amb el teu sindicat
combatiu de referència.
-
Enganxa
el cartell als taulers, reparteix el manifest a les teves companyes
i companys i explica les raons per les quals és necessària la seva
participació.
-
Denuncia
la situació laboral de les dones als centres de treball.
-
Informa't
de les qüestions legals
-
Si
ets treballadora que vol fer vaga, et trobes en una situació de
precarietat i se’t fa difícil assumir la vaga sola, posa’t en
contacte amb el comitè de vaga feminista del teu poble o barri i
demana suport.
Dubtes
i respostes sobre l’exercici del dret a vaga:
-
La
vaga està legalment convocada i, per tant, si tens feina
assalariada, tens dret a fer-ne.
-
Encara
que en el teu centre de treball no hi tingui presència cap dels
sindicats convocants, pots adherir-te sense problema a la vaga.
-
No
cal ni et poden obligar a comunicar-ho amb antelació. Fer-ho podria
considerar-se coacció i és denunciable.
-
La
teva empresa no pot acomiadar-te per no anar a treballar
durant una convocatòria de vaga. Fer vaga és un dret fonamental i
l’acomiadament és NUL.
-
L’empresa
no pot substituir-te al teu lloc de feina per cap treballador/a,
sigui de dins de l’empresa o de fora, durant els dies que facis
vaga.
-
L’empresa
només et pot obligar a treballar si ha de prestar serveis mínims a
la comunitat i tu ets una de les persones assignades per
complir-los.
-
Els
serveis mínims només els han de fer les empreses que presten
serveis públics i essencials per a la comunitat. Només l’autoritat
laboral és qui decideix quines empreses han de tenir serveis
mínims, no l’empresa.
-
Si
la teva empresa incorre en qualsevol infracció, no dubtis a
recórrer a la Inspecció de Treball o al Jutjat de vulneració del
dret a vaga.
-
La
Caixa de resistència és una bona eina per recuperar la retribució
que l’empresa et descomptarà: el salari dels dies de vaga i la
part proporcional de les pagues extraordinàries.
Fem
possible la vaga general feminista més enllà dels centres de
treball!
Volem
fer evident la divisió sexual del treball; volem demostrar que sense
el nostre treball de cures quotidià el món es col·lapsaria. Volem
aturar-nos perquè les cures, treball indispensable per al
sosteniment de la vida, no recaiguin només sobre nosaltres i
s’assumeixin col·lectivament.
-
Acudeix
a les assemblees obertes, participa, posa en comú les idees i
comparteix les propostes per estendre el trencament de la normalitat
durant la jornada del 8 de març.
-
Si
el moviment feminista o els sindicats combatius no n’han convocat
encara, contacta amb elles i col·laboreu en organitzar-ne una amb
tots els sectors de lluita feminitzats i tots els agents que
considerem oportuns.
-
Repartim
octavetes que cridin a participar a la Vaga general feminista.
-
No
t'encarreguis de portar els infants al col·legi.
-
No
t'encarreguis d’escurar, estendre, planxar o anar a comprar.
Vols
que aquesta jornada tingui continuïtat? Organitzem-nos a la feina i
als carrers!
I
si soc home, què he de fer? Puc participar-hi?
La
vaga general és una demostració de força en la mesura en què
s’atura la producció (sí, si ets home també has de fer vaga al
teu lloc de feina), el transport i la circulació de mercaderies, la
provisió de serveis (universitats, per exemple) i per, descomptat,
el consum. El dia de la vaga no es compra.
Aquest
és el moment en què els aliats feministes i els homes solidaris amb
la justícia social tenen un paper important en l'atenció de tot
allò que calgui per garantir la plena participació de les dones en
la jornada de lluita. Escolta les teves companyes!!
La
vaga general és la visibilització del poder de la classe
treballadora i aquesta jornada s’orienta a enfortir la urgència de
prendre mesures en aspectes clau que afecten particularment les dones
treballadores en tota la seva condició.
Organitza’t
amb la resta d’homes per veure com podeu donar suport i facilitar
que les dones puguem participar en totes les mobilitzacions. Les
dones ens aturem, però les cures no. Assumeix totes i cadascuna de
les tasques de cures durant l’organització de la jornada i de les
tasques quotidianes. Això no va d’un dia: cal que aquesta
corresponsabilització sigui cada dia.
24
h, només dues hores o una “estoneta” al migdia?
La
vaga està convocada durant 24 h a tots els sectors. El sindicalisme
del règim ha decidit formalitzar només aturades parcials. La seva
voluntat és aparentar preocupació per la lluita feminista, més que
no tant una implicació real i garantir la participació de les
treballadores i treballadors que representen.
Esquerra
independentista dels Països Catalans:
Arran,
organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC,
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS,
Coordinadora Obrera Sindical
Endavant,
organització socialista d’alliberament nacional
CUP,
Candidatura d’Unitat Popular
