Manifest de l’Esquerra Independentista:
Combatem la lgbti-fòbia, estimem i siguem com vulguem!
Les
diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista volem mostrar,
amb motiu del Dia per l’alliberament LGBTI, el nostre ferm rebuig a
qualsevol mena de violència contra totes les persones per motius de
gènere i d’opció sexual, així com al sistema que manté i reprodueix
aquestes violències.
Com a
poble mai ens podrem alliberar si no ens alliberem com a classe
treballadora, igual que no serem lliures si les dones no ens alliberem
del patriarcat. I tampoc serem lliures mentre hi hagi discriminació i
violència cap a les persones LGBTI. És per això que no entenem cap atac
contra la llibertat sexual i de gènere al marge de l’opressió que patim
com a dones, classe i poble, i lluitarem fins a construir uns Països
Catalans lliures de cap mena d’opressió.
No podem
caure en els discursos que afirmen que ja hi ha llibertat sexual i de
gènere, com veiem amb les moltes mostres de lgbti-fòbia que hem pogut
veure arreu dels Països Catalans només als darrers mesos, exercides per
diferents actors:
L’Església
catòlica continua defensant un model de relacions reaccionari, en el
qual les relacions sexuals han d’anar lligades a la reproducció. Un
model que tracta com a malaltes les persones amb opcions sexuals i de
gènere que no perpetuen la família nuclear, és a dir, una família
formada per un home i una dona que tinguin fills.
Com
sempre, actuen al servei dels interessos del patriarcat capitalista, que
necessita aquest model de família i el manteniment d’uns rols de gènere
que perpetuen l’explotació de la classe treballadora i específicament
de les dones i que ens nega el dret a estimar-nos fora dels mandats del
capital i del control social. Alguns exemples han estat les declaracions
de l’Arquebisbe Cañizares a València, quan clamava al cel per figurar
un petó entre la Moreneta i la Geperudeta, o bé l’afirmació del bisbe de
Solsona quan relacionava l’homosexualitat amb la manca d’una figura
paterna en la infància. També amb la visita de Phillipe Ariño a
Barcelona, el qual pretenia “curar” l’homosexualitat. I només són
exemples visibles d’una moral i una política que es perpetua des de tot
tipus d’institucions catòliques, com les escoles concertades o privades,
que propugnen missatges lgbti-fòbics.
I de la ma
de l’Església, el feixisme d’organitzacions com VOX, que segueixen
proclamant sense cap mena d’impediment missatges que inciten a la
violència lgbti-fòbica. O com Hazte Oír que també han mostrat aquest
darrer any la impunitat amb la qual s’exerceix violència lgbti-fòbica
amb el missatge del famós autobús. Lluitar contra aquests atacs ha
portat, per exemple, que un activista LGTBI del País Valencià, que ja
havia rebut amenaces i agressions que han quedat impunes, rebi una multa
de 600 euros per part de la Policia Nacional. D’altra banda, però,
gràcies a l’autoorganització popular s’ha pogut frenar la seva rebuda en
molts punts del territori.
També hem
pogut veure exemples de violència mèdica com, per exemple, la rebuda per
les persones trans en hospitals com el Pius Hospital de Valls, amb el
flagrant cas de discriminació produït fa poques setmanes quan van
tractar com a malalta una usuària trans, o amb les polítiques de
l’Hospital Clínic, en el qual també es tracta com a malaltia el fet
trans amb uns exàmens de gènere per tal de diagnosticar o no disfòria
per tal d’accedir als tractaments. La patologització i de la diversitat
d’orientacions sexuals, de sexe o de gènere no és un vestigi del passat:
és una eina política i cultural que persegueix dividir la classe
treballadora i dinamitar la unitat d’acció en la diversitat.
No
tolerarem cap mena de discriminació en el sistema sanitari així com
seguirem la lluita que vam iniciar ja fa 30 anys contra el VIH, perquè
cap persona seropositiva quedi exclosa de rebre l’atenció i els
tractaments sanitaris que necessita. Volem una sanitat pública,
universal i de qualitat on les administracions prenguin el compromís de
seguir invertint en recerca, en la lluita contra l’estigma de les
persones afectades pel VIH, i en la prevenció, ni un pas enrere, ni una
retallada més.
Hem vist
com les lleis aprovades contra la lgbti-fòbia pels tres governs
autonòmics s’ha quedat en un brindis al sol per netejar la cara a una
institució que s’omple la boca amb aquestes lleis, que són paper mullat,
mentre dedica milions d’euros de fons públics al finançament d’escoles
concertades lligades a l’Opus Dei, les quals perpetuen una ideologia
absolutament lgbti-fòbica, capacitista, misògina i racista. L’educació
ha de ser un pilar fonamental en la construcció d’una societat en què es
pugui viure la sexualitat i el gènere de manera lliure. Així ho
reivindicaven més de 200 estudiants de l’institut de Lleida que va
manifestar-se en contra de les paraules homòfobes del seu professor que
deia que “l’amor entre persones del mateix sexe és antinatural” i que
van aconseguir que el professor homòfob quedés expedientat.
El paper
que exerceixen totes aquestes institucions, amb el seu lligam estret i
necessari amb el sistema capitalista, es tradueix en agressions
lgtbi-fòbiques als carrers, com les patides fa escassos mesos per dos
gais a Berga, i per una parella de lesbianes i una persona trans a
Barcelona o com el cas de l’agent de policia de Palma que, pel fet de
ser lesbiana, va rebre nombrosos episodis de tracte vexatori. Però
combatrem qualsevol agressió lgbti-fòbica perquè volem i tenim tot el
dret de ser i estimar com vulguem. I també es mostra en el mercat de
treball que segrega sistemàticament les dones transsexuals i converteix
una opció vital legítima en un factor de risc d’exclusió social i de
pobresa.
Totes
aquestes violències, com dèiem, són necessàries per mantenir un sistema
d’explotació internacional. I com a internacionalistes que som no podem
oblidar que a 73 països del món es persegueix amb multes, presó o pena
de mort l’homosexualitat masculina i en 43 països el lesbianisme. La
llista és llarga: Qatar, Arabia Saudí, Iran, Irak, Afganistan, … i també
a Rúsia on s’ha naturalitzat la cacera humana quotidiana. Tot i que el
dret a asil de les persones que són perseguides per motiu de gènere o
orientació sexual queda recollit a diferents tractats internacionals,
encara són moltíssimes les persones LGTBI que fugen dels seus països
perquè són perseguides i després troben grans dificultats perquè se les
reconegui a arreu en qualitat de refugiades.
Malgrat
que el capitalisme intenti fer-se un rentat de cara i assimilar la
dissidència sexual i de gènere, nosaltres sabem que dins del capitalisme
no hi haurà llibertat de cap mena, tampoc per les persones LGBTI.
Perquè disposar d’ambients d’oci classistes i racistes en què es
reprodueixen estereotips, discriminacions i agressions, o poder
realitzar matrimonis entre persones del mateix sexe, per exemple, no són
les passes que ens portaran a un alliberament LGBTI. Aquest només podrà
venir d’una lluita col·lectiva que acabi amb el sistema patriarcal
capitalista que ens oprimeix.
Per això,
combatrem plegades i organitzades, des de cada racó del nostre país, des
de tots els àmbits de la nostra vida, fins a acabar amb qualsevol
violència lgbti-fòbica i construir uns Països Catalans que només seran
lliures si les persones LGBTI també som lliures.
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
