Manifest de l’Esquerra Independentista:
Arriba
l’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i un any més,
l’Esquerra Independentista preparem mobilitzacions per commemorar
aquesta Diada Nacional arreu del territori i portar als carrers el
nostre projecte polític.
Enguany,
la Diada es presenta indubtablement marcada per la convocatòria d’un
referèndum d’autodeterminació en aquesta part del país, un
referèndum que no és en absolut un punt i final en el camí cap a
l’autodeterminació dels Països Catalans, però que avui
constitueix una passa ineludible per tal d’efectuar un cop mortal a
l’agònic règim del 78.
L’autodeterminació
dels Països Catalans és una reivindicació històrica que
l’Esquerra Independentista mai ha abandonat, doncs constatem que és
l’únic projecte de sobirania que permetrà alliberar el nostre
país del jou dels Estats espanyol i francès, del sistema
capitalista i del patriarcat.
I
és que avui més que mai cal que posem al centre que l’exercici
de l’autodeterminació és revolucionari i, com a tal, ha de servir
per capgirar tot un sistema econòmic, polític i moral que segueix
ofegant les classes populars d’aquest país i, en especial, les
dones treballadores.
És
per això, que el conjunt de les organitzacions que conformem
l’Esquerra Independentista continuem la lluita per conquerir tots
els drets nacionals, socials i de gènere dia a dia i any rere any.
En aquest sentit, cal evidenciar que hem viscut un curs polític
marcat per una preocupant desmobilització generalitzada, on massa
vegades el debat entorn el procés independentista al Principat ha
eclipsat moltes lluites. Afortunadament, però, aquestes han
continuat prenent els carrers al marge d’un procés cada dia més
institucionalitzat.
Cal
posar en valor que hem viscut grans mobilitzacions per plantar cara a
la lògica capitalista i patriarcal d’un règim que s’esfondra:
les estudiants hem sortit al carrer en defensa d’una educació
pública i popular en nombroses ocasions, convocant vagues i jornades
de lluita als centres educatius d’arreu del país per defensar el
nostre dret a l’educació davant les privatitzacions i els augments
de taxes.
Les
dones ens hem organitzat i hem continuat prenent els carrers el 25 de
novembre, el 8 de març i cada dia, practicant l’autodefensa,
construint espais de sororitat i lluita i evidenciant que un sistema
que ja ha assassinat tantes dones als Països Catalans és
incompatible amb la vida.
Les
joves hem estat punta de llança de la mobilització als carrers i,
alhora, hem activat la solidaritat cada vegada que ens han detingut o
encausat per defensar els drets que tenim com a poble i com a classe.
Els
moviments veïnals d’arreu del país ens hem alçat contra un model
turístic que ens asfixia, que ens expulsa, que ens condemna a la
misèria i a la precarietat i que ens trinxa el territori. I ho hem
fet davant la criminalització extrema, sense por, proposant
alternatives i creant espais de debat.
Les
treballadores hem seguit convocant vagues, lluitant als nostres llocs
de treball per deixar clar que el nostre combat contra l’explotació
capitalista no s’aturarà i que sortirem a defensar els drets de la
classe treballadora cada cop que ens colpegin els patrons.
Insistim,
doncs, que la desobediència ha d’estendre’s ara a tots els
àmbits de lluita: cal que el Govern de la Generalitat de Catalunya
tiri endavant el referèndum i n’apliqui els resultats, sigui quina
sigui la reacció de l’Estat espanyol. Tanmateix,és prioritari que
el conjunt del poble ompli els carrers de forma massiva i permanent,
practicant també la desobediència sense por a l’actuació d’un
Estat que es mou en la desesperació de veure’s vençut.
És
aquesta mobilització popular la que demostrarà de nou que el
referèndum pertany només al poble, i és aquest poble l’únic
motor que farà del mateix una eina útil per a la classe
treballadora del nostre país. Així doncs, l’oportunitat de canvi
que s’obri amb la primera escletxa del règim del 78 ha de permetre
que l’articulació de les lluites socials es materialitzi en un
procés constituent de base popular, en què puguem decidir-ho tot.
Per
la construcció d’uns Països Catalans lliures, socialistes i
feministes, l’11 de setembre i cada dia ens veiem als carrers!
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
