divendres, 1 de setembre de 2017

11-setembre: diada de Catalunya

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Arriba l’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i un any més, l’Esquerra Independentista preparem mobilitzacions per commemorar aquesta Diada Nacional arreu del territori i portar als carrers el nostre projecte polític.
Enguany, la Diada es presenta indubtablement marcada per la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació en aquesta part del país, un referèndum que no és en absolut un punt i final en el camí cap a l’autodeterminació dels Països Catalans, però que avui constitueix una passa ineludible per tal d’efectuar un cop mortal a l’agònic règim del 78.
L’autodeterminació dels Països Catalans és una reivindicació històrica que l’Esquerra Independentista mai ha abandonat, doncs constatem que és l’únic projecte de sobirania que permetrà alliberar el nostre país del jou dels Estats espanyol i francès, del sistema capitalista i del patriarcat.
I és que avui més que mai cal que posem al centre que l’exercici de l’autodeterminació és revolucionari i, com a tal, ha de servir per capgirar tot un sistema econòmic, polític i moral que segueix ofegant les classes populars d’aquest país i, en especial, les dones treballadores.
És per això, que el conjunt de les organitzacions que conformem l’Esquerra Independentista continuem la lluita per conquerir tots els drets nacionals, socials i de gènere dia a dia i any rere any. En aquest sentit, cal evidenciar que hem viscut un curs polític marcat per una preocupant desmobilització generalitzada, on massa vegades el debat entorn el procés independentista al Principat ha eclipsat moltes lluites. Afortunadament, però, aquestes han continuat prenent els carrers al marge d’un procés cada dia més institucionalitzat.
Cal posar en valor que hem viscut grans mobilitzacions per plantar cara a la lògica capitalista i patriarcal d’un règim que s’esfondra: les estudiants hem sortit al carrer en defensa d’una educació pública i popular en nombroses ocasions, convocant vagues i jornades de lluita als centres educatius d’arreu del país per defensar el nostre dret a l’educació davant les privatitzacions i els augments de taxes.
Les dones ens hem organitzat i hem continuat prenent els carrers el 25 de novembre, el 8 de març i cada dia, practicant l’autodefensa, construint espais de sororitat i lluita i evidenciant que un sistema que ja ha assassinat tantes dones als Països Catalans és incompatible amb la vida.
Les joves hem estat punta de llança de la mobilització als carrers i, alhora, hem activat la solidaritat cada vegada que ens han detingut o encausat per defensar els drets que tenim com a poble i com a classe.
Els moviments veïnals d’arreu del país ens hem alçat contra un model turístic que ens asfixia, que ens expulsa, que ens condemna a la misèria i a la precarietat i que ens trinxa el territori. I ho hem fet davant la criminalització extrema, sense por, proposant alternatives i creant espais de debat.
Les treballadores hem seguit convocant vagues, lluitant als nostres llocs de treball per deixar clar que el nostre combat contra l’explotació capitalista no s’aturarà i que sortirem a defensar els drets de la classe treballadora cada cop que ens colpegin els patrons.
Insistim, doncs, que la desobediència ha d’estendre’s ara a tots els àmbits de lluita: cal que el Govern de la Generalitat de Catalunya tiri endavant el referèndum i n’apliqui els resultats, sigui quina sigui la reacció de l’Estat espanyol. Tanmateix,és prioritari que el conjunt del poble ompli els carrers de forma massiva i permanent, practicant també la desobediència sense por a l’actuació d’un Estat que es mou en la desesperació de veure’s vençut.
És aquesta mobilització popular la que demostrarà de nou que el referèndum pertany només al poble, i és aquest poble l’únic motor que farà del mateix una eina útil per a la classe treballadora del nostre país. Així doncs, l’oportunitat de canvi que s’obri amb la primera escletxa del règim del 78 ha de permetre que l’articulació de les lluites socials es materialitzi en un procés constituent de base popular, en què puguem decidir-ho tot.
Per la construcció d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes, l’11 de setembre i cada dia ens veiem als carrers!

Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular