Sem nord, fem Països Catalans!
A la Catalunya Nord sabem que els drets
s’han de lluitar, conquerir i exercir. Ho sabem com a nord-catalanes i
com a habitants dels Països Catalans, ja des de la signatura del Tractat
dels Pirineus el 7 de novembre de 1659. Dels Angelets de la Terra als
maquis, de Prats de Molló a la Maternitat d’Elna, som terra de pas i de
refugi, som un poble de lluita i resistència. Som terra d’exili però
també d’activisme clandestí: darrerament, aquesta pràctica combativa
l’hem estès de nou al sud de l’Albera, tot col·laborant en
l’organització, logística de les urnes i defensa de les escoles per al
referèndum de l’1 d’octubre al Principat.
Ells canten ‘llibertat, igualtat,
fraternitat’, però la realitat és l’Estat francès és el país que tanca
més migrants a Europa: l’any passat va tancar 46.800 persones; 204
d’elles, infants. Les pèssimes condicions precàries en què treballen els
aproximadament 8.000 temporers al Rosselló és l’altra realitat. Macron i
Le Pen representen dues cares de la mateixa moneda: la de les
agressions contra la classe treballadora i els nostres drets. I això vol
dir atacar, en primer lloc, la baula més dèbil de la nostra classe, les
persones migrades. Aquesta violència és la punta de l’iceberg d’una
República que tampoc no és apta per a dones. Mentre Macron treu pit per
perseguir per llei l’assetjament al carrer, les dades són palmàries: 123
dones assassinades el 2016, un feminicidi cada 3 dies. L’escletxa
salarial a l’Estat francès és d’un 9% de mitjana, per bé que pot arribar
al 24%.
Liberal de façana o obertament racista,
pro-europeu o euro-escèptic, les receptes que l’Estat ofereix als
pobles i nacions oprimides sota el seu jou menen cap al mateix camí:
l’anorreament total, la nostra desaparició com a poble conscient, com a
classe amb drets. El recent referèndum de Nova Caledònia no ens ha de
fer enganyar: l’han concedit després d’una massacre de dècades i d’una
substitució poblacional amb colons ben remunerats per garantir-ne el
resultat. Com el català, els pobles bretó, cors, basc i occità, entre
altres, encara esperem reconeixements dels nostres drets.
Quan diem que la lluita és l’únic camí
ho diem per destacar la important mobilització popular contra l’expulsió
d’una família albanesa instal·lada a Perpinyà i desallotjada amb
mètodes de dubtosa legalitat dels edificis ocupats per a allotjar
provisionalment famílies i migrants que es troben al carrer. Quan diem
que la lluita ens dóna el que el poder ens pren és per denunciar
l’ascens de l’extrema dreta, que no tan sols es mesura en el nombre de
vots i de càrrecs electes sinó també en la incidència que té el seu
discurs en les polítiques governamentals, des de ja fa massa anys, i en
diversos partits polítics com poden ser LREM, LR o el PS.
El nostre present passa per la
necessitat de vertebrar un projecte engrescador de futur per a la
Catalunya Nord i les classes populars que hi vivim. En aquest sentit,
cal posar damunt de la taula, tants cops com faci falta, el dret a
decidir-ho tot, bastint un projecte propi en tots els nivells de l’acció
política. Hem de desenvolupar un model propi que ens permeti construir
els Països Catalans de manera concreta, transversal i real, exercint
sobiranies arreu.
Perquè l’únic instrument que tenim per
canviar-ho tot és el de la lluita, saltant-nos les barreres mentals, els
límits dels estats opressors i les seves derivades autonòmiques o
departamentals, regionalistes totes. Hem de fer xarxa i teixir
complicitats en les lluites que ens són comunes.
La lluita des de l’exercici de la
memòria històrica, que és la de totes nosaltres, assumint com a pròpia
la resistència a l’annexió francesa el 1659, és també, ara, la lluita
contra l’assimilació cultural i lingüística de les comarques
nord-catalanes. Són les lluites en defensa de la terra i el seu
equilibri econòmic i ecològic, les lluites socials i en contra de
qualsevol mena d’exclusió, les que ens permetran ser poble i construir
Països Catalans des del nostre dia a dia.
El proper dissabte 10 de novembre,
ens veiem als carrers de Perpinyà. Commemorarem la signatura del
Tractat dels Pirineus l’any 1659 i reivindicarem que sem nord i fem
Països Catalans!
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular