Feminisme per canviar-ho tot!
Un pla de lluita feminista contra la feminització de la pobresa i la violència masclista.
Quan parlem de vides dignes, de posar la vida al centre i de millores de condicions materials de vida de les dones, parlem de què dins el sistema capitalista i patriarcal i dins de l’Estat espanyol, les dones no tenim garanties de poder viure tranquil·les, sense explotacions ni opressions i sense patir violència.
Els Estats espanyol i francès son
estructures al servei del capital, que troba en la violència contra les
dones un aliat privilegiat per sotmetre i perpetuar l’explotació, la
negació de drets democràtics i l’imperialisme. La violència estructural
dins els estats però també a la Unió Europea del capital fomenta que les
classes i populars i, especialment les dones de la classe treballadora
tinguem pitjors condicions materials de vida: salaris més baixos,
discriminació laboral, habitatge inaccessible, més temporalitat en els
nostres contractes, etc. amb l’agreujant de la violència específica pel
fet de ser dones, treballadores i d’una nació oprimida: agressions
sexuals, cosificació i negació a una plena sobirania per bastir una
societat al servei de les necessitats de les persones.
La violència és l’eina
que té el sistema patriarcal i capitalista per sotmetre les dones i les
classes populars, podem parlar de molts tipus de violències i coercions
que s’exerceixen sobre les dones des de diferents àmbits de la vida
quotidiana o des de diferents tipus de relacions socials. Cal però no
oblidar la violència estructural, que molt sovint és
invisible o invisibilitzada i que forma part de les lògiques
sistemàtiques del capitalisme. Quan parlem de violència estructural ens
referim a aquella violència que afecta les condicions materials i
afectives de les dones i que és exercida pel mateix sistema: justícia,
cossos policials, sistema sanitari, sistema de pensions, lobbies de
poder, les lleis reguladores dels drets… i que troben la seva
manifestació en les violències institucionals i físiques. Mesures com
ara amenaçar les pensions públiques, abaratir l’acomiadament, retallar
places en escoles bressol, transports públics, serveis socials, sanitat,
educació, IVA de luxe tampons o l’IVA rosa, que fomenten l’empobriment
de les dones, sons violència cap a les dones i, en concret, les dones de
la classe treballadora, per tant ens trobem davant del que podem
anomenar feminització de la pobresa.
La feminització de la pobresa
és aquell fenomen estructural que fomenta i contribueix a través de
diferents situacions com ara; l’escletxa salarial, les jornades reduïdes
o els convenis diferenciats per professions, que les dones siguem més
pobres que els homes i que, per tant, les nostres condicions materials
de vida (recursos econòmics, accés als serveis públics, conciliació de
les feines de la llar o reproductives amb les feines laborals o
productives, etc.) siguin inferiors. És per això que posem en el
centre de la denúncia i acció política la millora d’aquestes condicions
materials de vida, indispensables per a poder viure una vida digna.
Volem un feminisme per canviar-ho tot perquè un projecte de societat lliure on tothom pugui viure en dignitat i les dones no siguem el botxí de l’acumulació de riquesa, ens exigeix trencar amb el capitalisme i amb l’Estat espanyol i francès. Només una lluita que es tradueixi en la millora de les nostres condicions de vida quotidiana ens donarà la força per bastir aquest projecte d’emancipació col·lectiva, republicà, anticapitalista, feminista i internacionalista.
Davant el risc de què la nostra legítima indignació sigui sotmesa a jocs parlamentaris, tactismes i altres estratègies alienes a les urgents necessitats quotidianes, creiem necessari abordar un pla de lluita amb un programa de 10 punts sobre els quals definir quin és el nostre projecte feminista i quines són les tasques immediates que ens imposa la gravetat de la situació en què trobem i per avançar cap a l’alliberament de les dones treballadores.
1. Treballem totes, treballem menys.
Salaris i pensions de 1.200€, millora de les condicions de les treballadores de la llar, combatre l’escletxa salarial i reducció i compactació de la jornada laboral. Ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones. Exigim la recuperació immediata del articles en matèria laboral de la llei d’igualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.
2. Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones.
Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.
3. Expropiar els habitatges buits.
Apostar per la creació d’una xarxa d’habitatge públic especialment per les dones amb risc de pobresa.
4. Per una educació i una salut 100% pública i laica i perspectiva feminista.
Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.
5. Pels drets de totes som antifeixistes.
Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de la OTAN.
6. Dret al propi cos.
Avortament lliure, gratuït i segur i sense límit d’edat i prohibició de la utilització de ventres de lloguer. Eliminació de la cosificació de les dones.
7. Abordatge per l’eliminació de la violència masclista.
En l’habitatge, les condicions laborals i socials per les dones que han patit violència masclista.
8. Pla de prevenció de la violència masclista.
Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i formació específica de violència masclista per totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.
9. Contra la LGBTIfòbia.
Exigim el compliment de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.
10. Contra la repressió política i de la llibertat d’expressió i pels drets democràtics.
Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones, la fi de la doble repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques i la derogació de la llei mordassa.
Ho tenim clar: FEMINISME PER CANVIAR-HO TOT!
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular