Manifest de l’Esquerra Independentista:
El proper 1
d'octubre una part dels Països Catalans està cridada a les urnes per
participar en un referèndum d'independència: «Volem o no que Catalunya
esdevingui un estat independent en forma de república?».
El cert és que no és un referèndum qualsevol, perquè aquest referèndum no se celebra en un context d'estabilitat política i institucional, sinó que està previst malgrat l'oposició frontal d'un Estat, l'espanyol, que no vol que tingui lloc en cap cas.
I en un context geopolític, el de la Unió Europea, que és profundament refractària a
qualsevol possibilitat de canvi polític, institucional i socioeconòmic
que pugui amenaçar els privilegis de tot tipus que, com a institució,
s'encarrega de protegir.
En aquest context, les organitzacions de l'esquerra independentista cridem, com no podia ser d'una altra manera, a l'activació popular, a l'organització i a la mobilització:
Cridem a l'activació popular per a defensar el referèndum – perquè el referèndum no és del govern, malgrat que és responsabilitat del govern organitzar-lo i celebrar-lo, encara que només la gent podrà garantir-lo, tant per impedir qualsevol marxa enrere o qualsevol maniobra repressiva de l'Estat, com per omplir les urnes de vots.
Cridem a l'organització popular perquè sigui la gent la protagonista dels canvis que s'han de produir – perquè només amb un poble actiu i organitzat és possible garantir les transformacions socials i polítiques imprescindibles perquè siguin els interessos populars, i no els d'unes elits – les que siguin – els que s'imposin en el cicle que l'1 d'octubre ha d'obrir.
I cridem també a la mobilització popular per lluitar contra la por i construir un món nou – perquè només amb les energies i la força que generen el poble en moviment és possible plantar cara a les forces conservadores de l'Estat espanyol, de les elits catalanes, espanyoles i europees que no desitgen cap canvi i que estan disposades a tot per impedir-lo.
En aquest context, les organitzacions de l'esquerra independentista cridem, com no podia ser d'una altra manera, a l'activació popular, a l'organització i a la mobilització:
Cridem a l'activació popular per a defensar el referèndum – perquè el referèndum no és del govern, malgrat que és responsabilitat del govern organitzar-lo i celebrar-lo, encara que només la gent podrà garantir-lo, tant per impedir qualsevol marxa enrere o qualsevol maniobra repressiva de l'Estat, com per omplir les urnes de vots.
Cridem a l'organització popular perquè sigui la gent la protagonista dels canvis que s'han de produir – perquè només amb un poble actiu i organitzat és possible garantir les transformacions socials i polítiques imprescindibles perquè siguin els interessos populars, i no els d'unes elits – les que siguin – els que s'imposin en el cicle que l'1 d'octubre ha d'obrir.
I cridem també a la mobilització popular per lluitar contra la por i construir un món nou – perquè només amb les energies i la força que generen el poble en moviment és possible plantar cara a les forces conservadores de l'Estat espanyol, de les elits catalanes, espanyoles i europees que no desitgen cap canvi i que estan disposades a tot per impedir-lo.
Per a l'esquerra independentista, és el moment de reivindicar l'autodeterminació, la desobediència i els Països Catalans.
Perquè el referèndum és punt de partida, i no d'arribada. El dret a l'autodeterminació dels pobles no fa referència només al seu dret a constituir-se en estats si així ho expressa una majoria en una votació. El dret a l'autodeterminació és el dret que té cada poble a decidir per sí mateix, i sense imposicions ni ingerències de cap mena, les seves formes d'organització social, econòmica i política.
Volem la independència per canviar-ho tot: perquè vivim en una societat cada vegada més desigual, amb elits privilegiades i cada vegada més persones que pateixen les conseqüències de l'austeritat capitalista, del model de relacions socials patriarcals: la classe treballadora, cada vegada més empobrida i expoliada; les dones, que a les opressions de classe i nació les atravessa l'opressió del patriarcat en els diferents àmbits i forma; i en general, les persones que, cada vegada en més número, són excloses per l'actual sistema econòmic i institucional sense drets econòmics, polítics, socials o culturals. El referèndum obre una possibilitat a la independència, a l'impuls d'un procés constituent popular i de base, i a la possibilitat de construir una nova república popular, democràtica, socialista, feminista i ecològica.
La desobediència com a motor de transformació nacional, social i democràtica. Però aquests canvis no es produiran de forma màgica, no seran possibles anant de la llei a la llei. Avui el marc jurídico-polític estatal, i perquè no dir-ho, també l'estructura institucional de la Unió Europea, són obstacles formidables a qualsevol procés d'autodeterminació popular i, fins i tot, a l'exercici d'una democràcia plena. Que li ho preguntin a Grècia, que a l'estiu de 2015 va rebutjar en referèndum l'aplicació d'un Memoràndum dictat per la Troika que imposava retallades, privatitzacions i més pobresa, Memoràndum que només una setmana més tard s'estava aplicant.
Avui la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, l'impuls d'un procés constituent popular i de base i la construcció d'una nova república al sud d'Europa només és possible, igual com tots els canvis socials i polítics de profunditat que s'han produït al llarg de la història, a través de l'exercici de la desobediència contra les lleis injustes. No és cert, com diuen algunes fonts governamentals, que el procés d'independència no serà conflictiu i que es passarà «de la llei a la llei»: l'Estat espanyol té armes importants per mirar d'impedir el referèndum i un procés d'independència, i només desobeint les seves imposicions, impulsant processos massius d'organització i mobilització popular serà possible acumular la força política, democràtica i social necessàries per possibilitar un procés d'autodeterminació que desemboqui en una nova república més lliure i més justa.
Els Països Catalans som un projecte global de canvi per a la zona euromediterrània. L'objectiu de l'esquerra independentista, ho hem dit sempre, no és la independència de Catalunya. És la independència dels Països Catalans i la construcció d'una societat socialista i feminista, i ho fem com a internacionalistes convençudes: perquè creiem que és necessari un canvi d'arrel en el sistema econòmic capitalista patriarcal, que destrossa vides, però que també destrossa el planeta, i perquè aquest canvi no és possible si no es produeix una transformació real arreu del planeta.
Creiem que la millor contribució que podem fer a la lluita de tots els pobles del món per a construir un nou sistema de relacions socials que parteixi de la llibertat, la justícia, la fraternitat i la solidaritat és començar a bastir aquesta llibertat, aquesta justícia, aquesta fraternitat i aquesta solidaritat al nostre país, i que per fer-ho, cal també enderrocar totes aquelles estructures de poder que, aquí i arreu, estimulen la desigualtat, els privilegis i la destrucció del territori. El projecte dels Països Catalans trenca amb la cartografia del poder vigent, i construir-los a través del ple exercici de l'autodeterminació i de la sobirania, significa que, en aquest racó de la Mediterrània, posem el nostre gra de sorra en la construcció d'una Mediterrània que, per fi, pugui ser «un pont que agermani pells i vides diferents» i no una frontera mortífera per a les pobres del planeta.
Escombrem el capitalisme, el patriarcat, la corrupció i la monarquia: autodeterminem-nos, desobeïm les lleis injustes, i construïm uns Països Catalans lliures i solidaris, uns Països Catalans, en definitiva, independents, socialistes i feministes.
Perquè el referèndum és punt de partida, i no d'arribada. El dret a l'autodeterminació dels pobles no fa referència només al seu dret a constituir-se en estats si així ho expressa una majoria en una votació. El dret a l'autodeterminació és el dret que té cada poble a decidir per sí mateix, i sense imposicions ni ingerències de cap mena, les seves formes d'organització social, econòmica i política.
Volem la independència per canviar-ho tot: perquè vivim en una societat cada vegada més desigual, amb elits privilegiades i cada vegada més persones que pateixen les conseqüències de l'austeritat capitalista, del model de relacions socials patriarcals: la classe treballadora, cada vegada més empobrida i expoliada; les dones, que a les opressions de classe i nació les atravessa l'opressió del patriarcat en els diferents àmbits i forma; i en general, les persones que, cada vegada en més número, són excloses per l'actual sistema econòmic i institucional sense drets econòmics, polítics, socials o culturals. El referèndum obre una possibilitat a la independència, a l'impuls d'un procés constituent popular i de base, i a la possibilitat de construir una nova república popular, democràtica, socialista, feminista i ecològica.
La desobediència com a motor de transformació nacional, social i democràtica. Però aquests canvis no es produiran de forma màgica, no seran possibles anant de la llei a la llei. Avui el marc jurídico-polític estatal, i perquè no dir-ho, també l'estructura institucional de la Unió Europea, són obstacles formidables a qualsevol procés d'autodeterminació popular i, fins i tot, a l'exercici d'una democràcia plena. Que li ho preguntin a Grècia, que a l'estiu de 2015 va rebutjar en referèndum l'aplicació d'un Memoràndum dictat per la Troika que imposava retallades, privatitzacions i més pobresa, Memoràndum que només una setmana més tard s'estava aplicant.
Avui la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, l'impuls d'un procés constituent popular i de base i la construcció d'una nova república al sud d'Europa només és possible, igual com tots els canvis socials i polítics de profunditat que s'han produït al llarg de la història, a través de l'exercici de la desobediència contra les lleis injustes. No és cert, com diuen algunes fonts governamentals, que el procés d'independència no serà conflictiu i que es passarà «de la llei a la llei»: l'Estat espanyol té armes importants per mirar d'impedir el referèndum i un procés d'independència, i només desobeint les seves imposicions, impulsant processos massius d'organització i mobilització popular serà possible acumular la força política, democràtica i social necessàries per possibilitar un procés d'autodeterminació que desemboqui en una nova república més lliure i més justa.
Els Països Catalans som un projecte global de canvi per a la zona euromediterrània. L'objectiu de l'esquerra independentista, ho hem dit sempre, no és la independència de Catalunya. És la independència dels Països Catalans i la construcció d'una societat socialista i feminista, i ho fem com a internacionalistes convençudes: perquè creiem que és necessari un canvi d'arrel en el sistema econòmic capitalista patriarcal, que destrossa vides, però que també destrossa el planeta, i perquè aquest canvi no és possible si no es produeix una transformació real arreu del planeta.
Creiem que la millor contribució que podem fer a la lluita de tots els pobles del món per a construir un nou sistema de relacions socials que parteixi de la llibertat, la justícia, la fraternitat i la solidaritat és començar a bastir aquesta llibertat, aquesta justícia, aquesta fraternitat i aquesta solidaritat al nostre país, i que per fer-ho, cal també enderrocar totes aquelles estructures de poder que, aquí i arreu, estimulen la desigualtat, els privilegis i la destrucció del territori. El projecte dels Països Catalans trenca amb la cartografia del poder vigent, i construir-los a través del ple exercici de l'autodeterminació i de la sobirania, significa que, en aquest racó de la Mediterrània, posem el nostre gra de sorra en la construcció d'una Mediterrània que, per fi, pugui ser «un pont que agermani pells i vides diferents» i no una frontera mortífera per a les pobres del planeta.
Escombrem el capitalisme, el patriarcat, la corrupció i la monarquia: autodeterminem-nos, desobeïm les lleis injustes, i construïm uns Països Catalans lliures i solidaris, uns Països Catalans, en definitiva, independents, socialistes i feministes.
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
