Manifest de l’Esquerra Independentista:
Als Països Catalans, herència de pertànyer a l’Estat Espanyol, les dones encara estam sotmeses al control reproductiu per part de l’Estat. Ja que, tot i tenir una llei prou garantista que permet avortar de manera lliure i gratuïta durant les primeres 14 setmanes d’embaràs a les dones majors d’edat, cal assenyalar i denunciar totes les seves mancances.
Als Països Catalans, herència de pertànyer a l’Estat Espanyol, les dones encara estam sotmeses al control reproductiu per part de l’Estat. Ja que, tot i tenir una llei prou garantista que permet avortar de manera lliure i gratuïta durant les primeres 14 setmanes d’embaràs a les dones majors d’edat, cal assenyalar i denunciar totes les seves mancances.
Per
començar, només hi poden accedir les dones majors d’edat, les
menors, necessitaran autorització dels seus tutors per tal de poder
exercir el dret d’autodeterminar-se. Aquest va ser un gran
retrocés, impulsat ara ja fa uns anys per la contra-reforma de
l’avortament que va proposar l’exministre Gallardón, la qual, el
moviment feminista vam aturar després de mobilitzacions massives
arreu de l’Estat. Tot i aturar el gran gruix d’imposicions
retrògrades que xocaven frontalment amb els nostres drets, es va
aprovar la prohibició que les majors de 16 anys poguessin avortar
sense l’autorització dels seus tutors. Aquesta norma deixa en una
evident situació de desemparament a les joves, les infantilitza i
les deixa a l’albir dels desitjos dels seus tutors.
És
important també assenyalar la desprotecció que pateixen algunes de
les dones migrades, ja que les que resideixen de manera il·legal a
l’Estat Espanyol, no poden accedir a un avortament gratuït,
quelcom que desprotegeix a persones amb greu risc d’exclusió
social i les condemna a endeutar-se per pagar els preus abusius de la
sanitat privada.
La
llei actual està farcida de violència institucional. Primer, quan
una dona comunica el seu desig d’interrompre el seu embaràs, les
professionals de la salut tenen el deure legal d’informar de totes
les opcions i ajuts existents en cas que vulgui tenir la criatura.
Segon, han de passar 3 dies entre el moment en què es comunica el
desig d’avortar i el moment de la intervenció mèdica. Aquests
dies s’anomenen “període de reflexió”.
Hem
de ser molt conscients que quan una dona pren la decisió de recórrer
a les professionals per tal d’iniciar un període d’interrupció
de l’embaràs, no és fruit d’un arravatament i no és una
decisió fàcil. És una decisió estigmatitzada a la nostra
societat, que culpabilitza a la dona per no haver estat “prou
responsable” a l’hora de gaudir de la seva sexualitat. Per això,
el fet que en diversos moments del procediment es torni a qüestionar
la lliure decisió de la dona són fets que ens infantilitzen i
atempten contra el nostre dret a decidir lliurement, perquè s’està
qüestionant una decisió completament racional, emmascarant-la de
quelcom emocional i visceral.
El
dret a una plena sobirania reproductiva és clau en un context de
crisi, de creixement exponencial de la pobresa entre les dones
treballadores i especialment entre les dones més joves. Hem
d’emfatitzar que el control sobre els cossos de les dones, i per
tant, el control de la nostra fertilitat i les nostres vides està al
servei del capitalisme i de la seva necessitat de mà d’obra
barata. Per això des del feminisme anticapitalista necessitam parlar
de dret al propi cos, d’avortament lliure i gratuït. L'exercici
ple i efectiu de les nostres Sobiranies Reproductives implica exigir
no només que sigui lliure i gratuït, sinó que també estigui
garantit per la sanitat pública. La derivació sistemàtica de les
interrupcions voluntàries de l'embaràs a clíniques privades no
només continua tractant com “anormal” un dret al propi cos, sinó
que afavoreix la seva eliminació davant eventuals retallades sinó
que debilita un sistema sanitari públic i de qualitat integral i
universal, en favor de butxaques privades.
El
dret a l'avortament, afecta a més de la meitat de la població en
aquest sentit ha de ser considerat un dret humà inalienable i els
estats han de vetllar perquè de forma lliure i gratuïta i segura
les dones puguin exercir-lo. Donar cabuda a la xarxa pública als
metges objectors de consciència vindria a ser el mateix a tornar a
posar crucifixos i resa el pare nostre a les escoles públiques.
Durant
aquesta jornada tampoc podem oblidar a les Feministes Encausades. Les
set companyes de l’Esquerra Independentista de Mallorca a les quals
se les va condemnar per un delicte contra la llibertat religiosa
arran d’una protesta feta en una església, en el marc de les
mobilitzacions per aturar la contrareforma de l’avortament de
l’exministre Gallardón. Durant tot el procediment judicial es van
enfrontar a un evident judici polític que tenia com a únic objectiu
la repressió del moviment feminista en la convulsió política del
moment. Judici que va acabar amb cinc condemnes d’un any de presó,
una condemna de 100 hores de servei comunitari (a la persona menor) i
una absolució. Actualment el cas està en via de recurs al Tribunal
Suprem. La lluita no ha acabat companyes, perquè defensar
l’avortament lliure i gratuït no és cap delicte!
Restem
en alerta, l'ofensiva de la llei Gallardón no és un fet aïllat sinó
que respon als interessos d'una forta i antiga aliança entre
l'espanyolisme més ranci i l'ultra catolicisme. I es pot reprendre
des del moment que per part de la ministra de sanitat del PP, Dolores
Montserrat, ha nomenat com a directora del gabinet d'igualtat a
l’antiavortista i membre de l’Opus Dei, Julia Micheo.
Les
dones dels Països Catalans ens reivindicam insubmises a les lleis
que ens constrenyen, que en tracten com bestiar, que pretenen
controlar la nostra sexualitat i que vulneren els nostres drets. Per
això aquest any tornarem a sortir al carrer i seguirem batallant per
nosaltres, per totes les companyes dins les nostres fronteres, però
també per les que estan fora i comparteixen un destí diferent
perquè:
El
nostre cos, un camp de batalla! Per un avortament lliure i gratuït!
Esquerra independentista dels Països Catalans:
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
COS, Coordinadora Obrera Sindical
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
